Crims i pecats (per Ramon Folch)

Alliberar-se de la tirania de clergues reaccionaris no és occidentalitzar-se, sinó civilitzar-se. Nilofar Bakhtiar, ministra pakistanesa de turisme, ha hagut de dimitir. Els imans de la Mesquita Vermella d'Islamabad han llaçat una fàtua contra la ministra perquè es va abraçar en públic amb un home. La companyia Zara ha hagut d'excusar-se davant dels jueus ortodoxos per fabricar prendes amb mescla de lli i cotó, combinació insuportablement pecaminosa, sembla ser. Imans i rabins són autoritats religioses, però en contextos teocràtics exerceixen d'autoritats civils. Per a alguns d'ells, la llei islàmica o la llei judaica són la llei tout court. Altrament dit: el pecat és un crim. Per això anatematitzen ministres i desautoritzen teixidors. Aquestes coses també passaven a casa nostra: els inquisidors jutjaven pecadors i el braç secular els executava. La ultraortodòxia religiosa és si fa no fa a tot arreu. Es basa en la ignorància fanàtica, que reputa de veritat revelada. Impregna de tal manera les societats que en són víctimes, que fins gosa definir-les: nosaltres érem la Cristianitat, tal com ara encara parlem de l'Islam. Però ningú no té passaport de catòlic o de budista. La pervivència de l'obscurantisme religiós com a forma de ciutadania és un anacronisme dolorós. Alliberar-se de la tirania d'imans, rabins i preveres reaccionaris no és occidentalitzar-se. És civilitzar-se. A l'Occident de tradició cristiana també es cremaven heretges i la dona era ciutadana de segona. L'espiritualitat s'enforteix quan la religió és una opció íntima deslligada de pietismes materialistes. Relacionar-la amb la carn de porc em sembla irreverent. Seria tràgic que el triomf moral del dret fos entès com una diabòlica perversitat occidental. És una beneïda aportació d'Occident a la humanitat, creences a part. Article publicat amb: