[APUNT] Pols (per Ramon Folch)

La pols mental cau sobre motors d'explosió i cicles oberts carregats d'ineficiència. Vilhelm Hammershøi nasqué i morí a Copenhagen, a cavall dels segles XIX i XX. Pintà uns interiors preciosos que em recorden els de Vermeer. Se'n va poder veure una antològica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona no fa gaire. M'impressionà un quadre de la pols il·luminada al besllum per un raig de sol al biaix. Cal art i destresa per representar aquestes ínfimes partícules en suspensió, il·luminades en estat d'aparent ingravidesa. De pols sempre n'hi ha hagut. Ara hi ha productes per combatre-la, però abans només existien els espolsadors i les fundes. Les coses precioses tenien la seva funda, les màquines sobretot: la màquina de cosir, la de rentar, la d'escriure... Els primers PC també duien funda, teclat inclòs. No fa tant, menys de vint anys. Sembla mentida: només vint anys enrere la informàtica d'usuari no existia. Solament hi havia màquines d'escriure que feien còpies amb paper carbó. Fins que aparegué el tipex i després la cinta correctora. Més tard arribaren les IBM de capçal canviable, les Olivetti que mostraven cada línia abans d'escriure-la en el paper, les màquines amb disquet incorporat que recordaven una carta sencera, etc. Eren millores d'un invent periclitat. Em temo que hem generalitzat a tot l'espai productiu l'agonia mecanogràfica dels anys vuitanta. La pols mental cau sobre motors d'explosió i cicles oberts carregats d'ineficiència. Cap Hammershøi és capaç de pintar-la, subtil com és, però està colgant la ferralla del segle XX. Les fundes neoliberals tracten de protegir anacròniques 'Involca' portadores d'antigalles no reanimables. Perden el temps, el coneixement és una altra cosa. És la raó de fons del pensament sostenibilista. Em sembla. Notícia publicada amb el