[APUNT] Centenari (per Ramon Folch)

L'Institut d'Estudis Catalans nasqué antiacadèmic i pancatalà, un espai per a la creativitat humanística i científica. Va ser el 18 de juny de 1907, fa cent anys justos. Fa un segle que Enric Prat de la Riba fundà l'Institut d'Estudis Catalans, l'acadèmia nacional catalana, que no volia ser una acadèmia i que no va néixer nacional. Pel juny de 1907 no existia encara ni la discreta Mancomunitat. La Mancomunitat de Catalunya era un òrgan de l'administració local que coordinava diputacions provincials. No és gaire. Però significava molt perquè volia ser. Amb quatre modestes diputacions provincials d'aleshores, Prat de la Riba rescatà la història. Reprengué el relat interromput el 1714, aleshores que Catalunya esdevingué simple topònim. La Mancomunitat retornà al terme Catalunya la seva dimensió política. Prat de la Riba tenia pressa perquè dúiem retard, quasi dos segles. No esperà a veure constituïda la Mancomunitat, que no arribaria fins a l'abril de 1914. Pel juny de 1907, quan només feia tres mesos que presidia la Diputació de Barcelona, creà l'Institut. Una fundació administrativament provincial i barcelonina que nasqué amb intenció nacional pancatalana. D'això se'n diu altura de mires, centrar mirant a porta. L'Institut nasqué antiacadèmic. 'La legislació ha fet de la universitat espanyola un conglomerat d'oficines administratives expedidores de patents de monopoli per a l'exercici de determinades professions', deixà escrit Prat de la Riba. L'Institut havia de ser l'espai de la renovació, de la creativitat humanística i científica. Un segle més tard, la universitat és diferent i l'Institut -m'honora ser-ne membre des de 1978- té ara molt d'acadèmia. Fer-ne una acadèmia creativa, seu de fèrtil heterodòxia rigorosa (la ciència ja és això) seria un bon objectiu cara al segon centenari. Ens convé molt.