Biocombustibles

El primer motor diesel anava amb olis vegetals, l'any 1900. El prototipus del Ford T anava amb etanol, l'any 1907. La idea dels biocombustibles no té res de nou, doncs. Però la Ford es decantà finalment per la gasolina i així començà l'era de l'automobilisme de consum: cotxes fets en sèrie i moguts amb motor de gasolina. Un segle clavat més tard hem millorat els rendiments (aquells Ford T no passaven dels 70 km/h i consumien 20 l cada 100 km), però el plantejament bàsic de l'automòbil és el mateix. Però ara, com que el petroli declina, girem novament la vista cap als biocombustibles.

Se n'hauria de dir agrocombustibles, potser, perquè provenen de l'activitat agrícola. Els principals són el bioetanol (de fet, etanol tout court), obtingut de la fermentació alcohòlica de cereals, canya de sucre o remolatxa (o raïm), i el biodiesel, fabricat a partir d'oli de soia, colza o gira-sol, o també a partir d'olis vegetals reciclats. El Brasil i els Estats Units produeixen el 90% de l'etanol mundial, mentre que Alemanya i França fabriquen el 80% del biodiesel del món.

Els motors d'explosió poden anar amb qualsevol cosa que es comporti com la gasolina o el gasoil. Als brasilers els sobrava alcohol etílic i ja fa anys que les seves estacions de servei fan olor de taverna. El bioetanol es pot mesclar amb gasolina (E5 i E10, 5 i 10% d'etanol) sense que cap motor se'n ressenteixi o es pot emprar en elevats percentages (E85, E95 i E100) en motors especialment adaptats, com és el cas dels cotxes brasilers. El biodiesel mesclat amb gasoil (B5, B20) o pur (B100) funciona amb qualsevol motor diesel, tret dels molt antics. Sona bé, perquè els biocombustibles són renovables i en la seva producció biològica es fixa tant carboni atmosfèric com la seva combustó n'envia a l'atmosfera en forma de CO2. El problema és el trasbals que introdueixen en els mercats agroalimentaris i la mediocritat del balanç energètic del seu procés productiu.

El tema del balanç energètic és capital. L'energia continguda en un quilo de peix és molt inferior a l'energia consumida per pescar-lo. Per això la pesca actual presenta un balanç energètic negatiu, dissimulat pel preu final del peix. El peix es valora molt a taula i el petroli no gens, de manera que seguim pescant. Però si priméssim el balanç energètic, ja faria temps que hauríem deixat de fer-ho.

Amb l'agricultura es diferent. L'esforç agrícola s'ha vist secularment compensat per collites més o menys abundoses. Això explica l'èxit de l'agricultura i el seu paper històricament capital. Actualment ja no és tant així: el rendiment per hectàrea és molt més elevat que abans, però l'energia esmerçada en els conreus ha crescut encara més (tractors, fertilitzants, plaguicides, irrigació, etc.). En tot cas, necessitem els aliments i no dubtem a esmerçar molta energia per a aconseguir-los.

El balanç entre aliment obtingut (energia solar fixada en enllaços bioquímics) i energia consumida en el conreu (energia bàsicament fòssil gastada en els processos agronòmics) no és determinant, perquè el petroli no es menja. Però ho seria si decidíssim transformar la collita en llenya. Doncs això, més sofisticadament, són els biocombustibles. Amb sòls fèrtils, pluges abundants i temperatures altes tot va bé, però aquests no és el cas de la majoria de zones del planeta. Cal aleshores llaurar a fons, adobar, regar i fumigar. Caldria fer molt bé els números, no fos que acabés passant com amb la pesca, però sense peix a taula: gastaríem molta energia per a produir-ne poca, un pèssim negoci.

Sense peix a taula i, segons on, sense pa. En efecte, una demanda desbocada de cereals per a produir bioetanol perjudicaria els menys afavorits. Ja ha passat a Mèxic, on el preu del blat de moro, aliment bàsic, s'ha doblat de l'any passat ençà: al Chicago Board of Trade, el principal mercatde futurs del món en matèries primeres, el bushel de blat de moro (25 kg) passà de 2 a 3,5 dòlars entre febrer i desembre del 2006. Altrament, la creixent requesta de soia esperona noves rompudes en països tropicals o subtropicals encara forestats: el que ha respectat la ramaderia per a hamburgueses pot destruir-ho la soia per a bioetanol.

A Europa és diferent. La Directiva 2003/30 de la Comissió Europea preveia que els biocombustibles representessin el 5,75% de l'oferta comunitària l'any 2010. No hi arribarem (ara, a penes passem del 2%), però el Consell Europeu ja ha aprovat que sigui el 10% l'any 2020. Només Alemanya amb el biodiesel i Suècia amb el bioetanol han fet de moment els deures. Diu la Comissió que els biocombustibles crearan 180.000 llocs de treballs nets. Tanmateix, no diu quin balanç energètic ha de ser considerat limitant.

A Catalunya, el Pla de l'Energia (2005) preveu que el 18% de gasoil d'automoció sigui biodiesel el 2015. Pot ser una bona oportunitat de reconversió de la nostra agricultura, si els balanços energètics són favorables o si es combinen polítiques productives amb inversions d'estabilització territorial. Em comptes de subvencionar productes excedentaris es podria afavorir una nova pagesia zeladora del paisatge i generadora de productes amb mercat real.

Haurem d'esmolar molt bé el llapis. I també reduir la demanda: ara per ara, l'estalvi i l'eficiència continuen sent la principal alternativa.

Article publicat amb El Periódico.