[APUNT] De clients a consumidors (per Ramon Folch)

El sistema agonitza moralment. Ja no pot tenir clients, només aspira a esprémer consumidors. El client fa preguntes, el consumidor té diners. Vet aquí la diferència. Per això els clients vivim un accelerat procés de reconversió en consumidors. Les preguntes fan nosa i demanen algú per contestar-les. Els diners, en canvi, són silenciosos i satisfan l'objectiu final del negoci. El client interpel·la, el consumidor paga el que se li ha volgut vendre. El consumidor és perfecte. Entri als webs d'Iberia, de Telefónica, d'El Corte Inglés o de qualsevol altra gran empresa de serveis. Tracti de trobar-hi un telèfon per sol·licitar una informació o per notificar una avaria. Perdrà el temps. Tracti de trobar-hi resposta a preguntes que vostè voldria veure contestades. És inútil, només trobarà proposicions que ells volen que vostè compri. Vostè no és un client, és el seu consumidor. Sortim d'Ikea carregats de mobles per muntar, feliços de, si més no, endur-nos el que volíem. Però fem de transportistes i de muntadors, fins i tot de venedors, perquè hem triat tot sols i hem baixat la mercaderia d'un prestatge. L'empresa ens ha externalitzat bona part dels seus costos i, a sobre, espera veure'ns contents. No hem comprat barat, simplement hem comprat a mitges. Molts s'hi acostumen. Parlar amb la peixatera o el carnisser, triar la peça o escollir la fruita sembla que els incomodi. S'estimen més la compra autista del supermercat, la resignada adquisició d'envasos farcits. Em sembla una dimissió lamentable. L'externalització de costos i responsabilitats és l'ideal estratègic del model insostenible. Es nota que agonitza, perquè ataca com mai abans. Ja no pot pagar el personal capaç de convertir un negoci en un servei. Ja no pot tenir clients, només aspira a esprémer consumidors.