[APUNT] Cultura (per Ramon Folch)

Ni cool, ni fashion, ni romanços: la cultura és sempre contemporània i intemporal alhora. Em sento contemporani de la cultura. Per contra, em resulta extemporània la incultura, antiga o moderna. Per igual, admiro el gest creador de clàssics grecs, renaixentistes o postmoderns. Em captiven Palladio, Espriu, Fídies o Puccini, Vermeer, Molière o von Trier. No em cal que cap modernet manifasser gosi reinterpretar-los, perquè s'entén molt bé tot el que diuen tan ben dit. Per això abandonaré el teatre, al que he estat fidel de mig segle ençà. Els romans amb bambes, els nibelungs amb armilla i els reis Lear en calçotets són figures grotesques, no pas personatges actualitzats. La seva modernitat resideix en la intemporalitat del seus sentiments, de cap manera en l'anacronisme de la seva indumentària o de la seva escenografia. Tampoc els fa més actuals la dicció lamentable, la mala impostació o la gestualitat impròpia, defectes sense edat no identificables amb les virtuts del present. Si Shakespeare (o Middleton, tant se val) situà Timó a l'Atenes de dos mil anys enrere, per què els seus reis coetanis han de ser representats ara com impossibles monarques del segle XXI? L'holandès errant invocant vents propicis des del pont d'un vapor al paire no actualitza 'El vaixell fantasma', només el ridiculitza. El geni és crear l'invisible Godot o la pèrfida lady Macbeth (o recrear-la en lady Washizu), no esperpentitzar-los. Potser abandonaré el teatre, doncs, a l'espera que la necessària creativitat subvertidora arraconi tanta prescindible extravagància manierista. I, posats a fer, també deixaré de llegir novetats gens novedoses i articles científics redundants o reprovaré sense embuts tanta escultura inhabitable venuda com a edifici innovador. Ni cool, ni fashion, ni romanços: cultura.