'Festina lente: de pressa a poc a poc' (per Ramon Folch)

El 23 de maig de l'any passat, el Govern de la Generalitat de Catalunya promulgà el Decret 226/2006 pel qual Barcelona i els municipis del seu entorn es declararen zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric. La finalitat era lluitar contra la contaminació produïda pel diòxid de nitrogen i les micropartícules en suspensió, volves de pols de dimensions inferiors a 10 mil·lèssimes de mil·límetre. Una massa discreta reacció mediàtica i popular acollí la mesura, i això que tenia un notable interès per a la salut pública. Catorze mesos després, el Govern ha aprovat (Decret 152/2007, de 10 de juliol) el Pla d'actuació que desenvolupa aquella disposició, dotat amb 279 M d'euros directes, més 1.140 d'indirectes. És un pla pormenoritzat, una sola disposició del qual ha polaritzat tota l'atenció, d'acord amb el principi de l'èpica davant la xocolata del lloro que tant ens fascina darrerament. Així, s'ha instal·lat el generalitzat convenciment que el Govern, sense més ni més, ha limitat a 80 km/h la velocitat a les carreteres de la rodalia de Barcelona. Les altres 72 mesures del Pla i el sentit de tot plegat semblen irrellevants. Al rebombori mediàtic s'hi han sumat apressadament persones i institucions que, em temo, no han llegit el decret. I mira que és fàcil: basta entrar al web del DMAH i fer clic. Patim una severa manca de rigor tecnocientífic. Després de construir i gaudir plàcidament durant dècades els més de 8o km de túnels i les 123 estacions de metro de Barcelona (per no parlar dels traçats igualment subterranis de FGC i Renfe), ara s'assimila la pròxima construcció dels nous 5 km del túnel de l'AVE a una temeritat sense precedents. La línia 5 passa per sota l'Hospital Clínic i arran de la Sagrada Família, a 15 metres de fondària, però el túnel de l'AVE, ben projectat i al doble de profunditat, es veu que enderrocarà l'Eixample... Els fets i les dades interessen menys que els rumors i les suposicions. Hi ha un retorn a l'astrologia civil, un acrític respecte reverencial per endevins i oracles malastrucs, frívolament invocats per prescriptors d'opinió i persones públiques que haurien d'apuntar més alt. El poder hi ajuda. Sol explicar-se tard i malament (vegi's accident del Carmel), o dir mitges veritats, com qui demana perdó per manar. El que més em contraria d'aquest Pla és que hagi trigat catorze mesos a sortir. Em sembla inquietant que un decret important estigui més d'un any sense pla d'acció, i trobo decebedor que, quant surt, l'opinió pública acusi el Govern de governar. Hauria de retreure-li que no ho fa prou. És adequat i oportú reduir les emissions de diòxid de nitrogen i de micropartícules. Els estudis epidemiològics demostren que tenen una incidència negativa sobre la salut de les persones, incloses les que protesten. El Pla proposa 73 accions per a aconseguir aquesta reducció, començant per la substitució, abans de 2010, de la motorització diesel que emet partícules, però poc NO2, tot s'ha de dir per gas, hidrogen o altres combustibles 'nets' en tots els vehicles públics pesants (autobusos, camions d'escombraries i bombers, etc.). Prescriu plans de mobilitat per a totes les empreses amb més de 500 treballadors o visitants diaris regulars (200, si són públiques), regula les emissions de determinades indústries (plantes de formigó o asfàltiques, centrals tèrmiques, etc.), així com les del port i de l'aeroport, controla les activitats extractives i tot de coses més. Ni he fet el Pla, ni dic que em sembli meravellós: simplement l'he llegit. La limitació de la velocitat a 80 km/h no és cap disbarat, perquè els motors molt revolucionats emeten més gasos i partícules. Una mala conducció pot minorar la bondat de la mesura, és cert. Això només vol dir que una bona conducció pot incrementar-ne els efectes saludables. Així que cal moderar la velocitat i, a més, conduir bé. Retreure al Pla que hauria pogut dir més coses és diferent a queixar-se per dir les que diu. Practicar una conducció correcta -el RACC en fa cursos excel·lents contribueix a minimitzar les emissions, certament, però si el Govern també limités el màxim de revolucions per minut en les acceleracions o marxes curtes, no faltarien veus discrepants. En què quedem? Governar és fixar objectius i posar límits. Passar en vermell està prohibit i això no limita cap llibertat. Més bén dit: en limita una per a garantir-ne altres en benefici de tots. L'invent es diu estat de dret. El Pla també fa una referència, de passada, a l'emissió de diòxid de carboni. No és el seu objectiu principal, perquè el CO2 no és pas tòxic. Però tothom sap que ha esdevingut ambientalment nociu (exaltació de l'efecte hivernacle). A partir del 90 km/h -que, per cert, és la velocitat màxima a totes les carreteres dels EEUU- el consum de combustible es dispara. A 120, un cotxe mitjà triga 13 minuts de Barcelona a Terrassa i consumeix 2,1 litres de gasolina; a 90, en triga 17 i consumeix 1,6 litres. Per estalviar 4 minuts es consumeix un 25% més de combustible. Anar a 90 km/h és més econòmic, estalvia energia, contamina menys i permet una conducció més segura. La mesura sanitària dels 80km/h, doncs, té un 'efecte colateral' prou positiu en època de creixent escassesa energètica i d'excés de CO2 atmosfèric. Què són, doncs, tants escarafalls?