[APUNT] Foc olímpic (per Ramon Folch)

Cal insistir-hi: el canvi climàtic serà més que res un trasbals meteorològic d'enormes conseqüències socioeconòmiques. Olímpia s'ha salvat del foc. Exportadora d'anhelades flames itinerants, ha pogut esquivar els incendis del Peloponès. Una paradoxa escassament reconfortant, a la vista de les 40.000 hectàrees devastades en una setmana. Els incendis forestals mediterranis baten rècords any rere any. A Elefsina, l'Eleusis clàssica, s'han superat el 48ºC. A Foggia, a l'altra banda de l'Adriàtic, han arribat a 47ºC. Són temperatures impròpies de la Mediterrània. Un anticicló originat al Sàhara ha decidit passar l'estiu als Balcans. La calor, la sequera i finalment el vent han fet de juliol i agost dos mesos infernals a la Mediterrània oriental. L'anticicló de les Açores, per la seva banda, s'ha desplaçat anòmalament cap al nord-est, cosa que ha provocat pluges desfermades a les illes Britàniques i una gran suavitat tèrmica a la Mediterrània occidental. Un estiu anormal, o potser simplement premonitori de noves normalitats. Cal insistir-hi: el canvi climàtic serà més que res un canvi meteorològic. El de menys és que la temperatura global de la Terra augmenti un o dos graus. Els problemes socioambientals estaran sobretot lligats als trasbalsos meteorològics. Basta que els anticiclons i les depressions canviïn de lloc perquè el règim atmosfèric es capgiri, no ho perdem de vista. Més de 6.000 incendis i seixanta morts a Grècia en un semestre i uns costos materials immensos. Milions de tones de CO2 abocades a l'atmosfera només a la conca mediterrània, sumades a les ja prou excessives procedents de la crema de combustibles fòssils. Tenim un gran problema econòmic. El canvi climàtic és una qüestió de relativa importància ambiental i d'enorme transcendència socioeconòmica. O de sigui de primera magnitud política. Article publicat amb El Periodico.