[APUNT] Anorèxia (per Ramon Folch)

L'opinió interessada d'un fotògraf publicitari o la decisió d'un jurat de famosets no és argument davant del criteri mèdic. A mitjan segle XIX, Adolphe Quételet concebé un índex de massa corporal (IMC) que es calcula dividint el pes pel quadrat de l'alçada. Un IMC inferior a 18 denota pes anormalment baix, i superior a 30, obesitat; la normalitat se situa entre 18 i 25. No tothom té la mateixa complexió, però l'índex de Quételet és molt orientatiu. Davant la malaltissa tendència de considerar exemplars les noies escanyolides, hom decidí, encertadament, que les models espanyoles tinguessin un IMC de 18 si més no, és a dir que fossin corporalment normals. A més, està provada la relació entre l'alarmant increment de l'anorèxia d'adolescents i l'exhibició exemplaritzant de models morbosament primes, per bons penja-robes que resultin. Però Silvia Battisti, acabada de proclamar mis Itàlia, fa 1,80 m i pesa 51 quilos, de manera que el seu IMC és de 15,7. Un IMC inferior a 16 reclama atenció mèdica, no pas coronació estètica. Això coincideix amb models sub 18 desfilant a la passarel·la de Milà fa pocs dies i amb la campanya publicitària d'Oliviero Toscani, basada en nus d'Isabelle Caro, noia francesa que fa 1,65 m i pesa 31 quilos (11,4 d'IMC). Toscani diu que combat l'anorèxia en mostrar l'aspecte realment lamentable de la noia, però tots els experts coincideixen a posar-se les mans al cap: les adolescents amb anorèxia nerviosa són malaltes que reaccionaran al revés que qualsevol persona lliure d'aquest trastorn psíquic i els encantarà la imatge d'Isabelle. L'asocial posició interessada d'un publicitari, d'uns dissenyadors manieristes o d'un jurat de famosets no és argument davant del criteri mèdic o de l'evidència del drama creixent de tantes adolescents anorèxiques. És immoral i bèstia, a un pas del delicte.