[APUNT] Urbanitat (per Ramon Folch)

Les persones incivils no mereixen compartir l'espai urbà amb els ciutadans pròpiament dits, fins que no siguin convenientment educades. Ens fèiem un fart de riure amb aquelles cartilles d'urbanitat dels anys cinquanta. Lloaven el capteniment encarcarat d'uns adolescents rossos i clenxinats, alhora que blasmaven les barrabassades de nens morens i grollers o de taujanes nenes despentinades. Eren uns llibres carques que no feien cap falta perquè la majoria ja apreníem maneres a casa. Aquells llibres, feliçment, han desaparegut. Infeliçment, però, també han desaparegut les bones maneres perquè, avui, les pautes convivencials s'ensenyen accidentalment o no s'ensenyen en absolut. Que molts nous ciutadans arribin a adoptar-les és més aviat sorprenent. El problema de certs ciclistes que prescindeixen d'ordenances i sentit comú ve d'aquí. Val més que agafem el toro per les banyes: encara més que normativa, cal educació cívica (mal que pesi a alguns bisbes...). Un ciclista esbojarrat m'obliga a revinclar-me just al damunt del senyal pintat al terra de la Rambla Catalunya que prohibeix circular-hi amb bicicleta. 'Pel teu carrer, fes el favor', li dic. '¡Chúpame un huevo!', em replica. Notable argumentació. Un infractor que insulta els vianants que prèviament perjudica no es deu sentir subjecte a cap ordenança, ja ho entenc. És un tipus incivil. No mereix compartir l'espai urbà amb els ciutadans pròpiament dits. Fins que no se l'eduqui, naturalment. Que els ajuntaments ho tinguin clar: les normes no serveixen per als anormals. El problema no són els ciclistes (tant de bo a la ciutat hi hagués més bicicletes que automòbils), sinó les persones inurbanes. Cal educar-les. Primer, però, cal neutralitzar-les. I sense manies, que de contemplacions elles no en gasten gaires (avís a la pusil·lànime esquerra habitualment distreta). Publicat amb El Periódico.