Gestionar la demanda

Els experts de l'IPCC (Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), novament, han estat concloents. Aquest cop a València, on es van reunir la setmana passada. Mai no ho havíem sentit de tan a prop. Ni tampoc tan clarament: en els últims 50 anys la temperatura global ha crescut més que en els darrers cinc segles, les emissions de diòxid de carboni han augmentat en un 80% entre 1970 i 2004 i, a sobre, l'eficiència energètica s'ha reduït del 2000 ençà. La concentració atmosfèrica de gasos d'efecte hivernacle, la més alta dels darrers 650.000 anys, és inequívocament deguda a l'actual model de producció agrícola i, sobretot, a la crema massiva de combustibles fòssils.

L'energia fòssil és al centre del debat. Una energia fòssil que s'esgota a marxes forçades, a més. Doble problema, doncs. Quan un recurs esdevé escàs, canviar de proveïdor no garanteix gran cosa. Que davant del canvi climàtic i del progressiu esgotament del petroli hàgim girat la vista cap a les energies renovables és una mesura prudent, però del tot insuficient. El petroli s'acaba, però el que realment escasseja és l'energia en general.

La Comissió europea ha fet números. Per a satisfer la demanda tendencial a unes quantes dècades vista caldrà més energia de la que el petroli pot fornir-nos. El planeta té encara reserves de gas i de carbó per a un parell de segles, però el nostre sistema socioeconòmic segurament no suportaria el trasbals climàtic que generaria la seva total combustió en tan poc temps. A llarg termini, doncs, són una alternativa mediocre. Les renovables que ara feliçment impulsa la Comissió presenten un esplèndid futur, però tenen el seu sostre, perquè l'energia solar de què s'alimenten arriba diluïda a la superfície planetària. Costa molt capturar-la i transportar-la.

Canviar no és únicament millorar
Si millorem per no canviar no arribarem enlloc. No hem de fer millor les coses que fem malament, hem de fer bé una altra mena de coses. La sostenibilitat és això. Són imaginables moltes millores tecnològiques en la combustió del carbó o en el rendiment dels sistemes renovables, certament. Ens convenen totes i hi hem de treballar per a aconseguir-les, però no bastaran.

També podem incrementar la nostra eficiència i treure més partit de cada unitat d'energia consumida. És una bona opció. Les bombetes de baix consum marquen la pauta: més llum i menys escalfor indesitjada amb els mateixos quilowatts. Semblantment, podem millorar el rendiment dels motors, de les calefaccions i de les refrigeracions. Però amb això sol tampoc no bastarà, perquè la demanda tendencial creix molt per sobre de totes aquestes millores.

Contra tota tendència i tradició econòmica, la clau és refredar la demanda. Hem de garantir una certa oferta, naturalment, però sobretot hem de gestionar la demanda. Comencem a dir-ho clarament: si no moderem la demanda no ens en sortirem. Pintar de verd l'actual voracitat energètica, i en general de béns de tota mena, és maquillar el model insostenible. Ens calen les energies renovables i necessitem més eficiència transformadora, ben cert, però sobretot hem de ser capaços de contenir la nostra demanda. Aquesta tercera pota és decisiva. Decisiva, simple i difícil. Topa amb l'egoisme i la mandra. Costarà aconseguir-la. És imprescindible.