[SOCIOECOLOGIA I SOSTENIBILITAT - RAMON FOLCH] Els fets i la realitat (1/7)

L'experiment és fàcil i extremament il·lustratiu. Consisteix a situar-se a qualsevol punt d'una plaça o d'un edifici determinat i fer unes quantes fotos, en direccions i moments diversos; després, repetir l'operació des d'un parell de punts més; i, finalment, comparar les fotos. Se sol identificar el lloc, és clar, però totes les fotos són diferents, molt diferents segons com. Es fa evident que el punt i el moment d'observació són determinants. Apareixen components diferents a cada foto i fins i tot els elements comuns s'hi veuen de manera diversa, des d'un altre angle, relacionats amb unes altres coses, rejerarquitzats respecte d'altres plans igualment compartits i semblantment reubicats. L'experiment és un anamorfisme de la realitat perceptiva. Més ben dit: és un fragment de la realitat mateixa. 'Els fets són els fets, però la realitat és la percepció que en tenim'. L'observació és d'Albert Einstein. La realitat és la percepció dels fets. Els fets queden retinguts en la sèrie fotogràfica, però cap foto no és igual a l'altra. Quantes realitats hi ha a la mateixa plaça retratada? Tantes com observadors i moments. Però solem confondre la intemporalitat dels elements estàtics amb una pretesa unicitat de la cosa fotografiada. La confusió ens duu a creure que la idea precisa de la nostra percepció dels fets s'identifica amb la descripció unívoca de la realitat, d'una única suposada realitat objectiva. Arribats aquí, la discrepància entre observadors està servida. La sectorialització del coneixement afegeix complexitat al tema. Fa que les càmeres amb què prenem les fotos no siguin tampoc iguals. L'especialització no és un objectiu de la ciència, sinó una limitació dels científics. Però els científics especialitzats -és a dir, la gran majoria perceben el seu limitat coneixement sectorial com un valor afegit, fins al punt que recelen del coneixement dels altres, que troben esbiaixat o insuficient, sense adonar-se que és aquest el seu mateix cas. L'abast del coneixement és cada dia més gran i l'enciclopedisme fa dècades, potser segles, que ha esdevingut utòpic. Utòpic, però no pas indesitjable. L'enciclopedisme continua essent la condició ideal del coneixedor, però uns mínims nivells d'especialització són l'únic horitzó possible. L'especialització no passa de limitació obligada, una limitació que l'especialista sol confondre amb la solidesa. Tor plegat no són qüestions epistemològicament menors. Al contrari, són capitals, perquè el discurs sociocientífic es basa en les realitats inventariades. Els fets són a penes matèria primera. El veritable relat es construeix amb les realitats percebudes, tantes com observadors. Per continuar llegint l'article, o llegir els capítols precedents cliqueu aquí.