[SOCIOECOLOGIA I SOSTENIBILITAT - RAMON FOLCH] Aprendre és canviar (2/7)

Els fonamentalismes neguen aquestes evidències. Més ben dit: ni se les plantegen. Els fonamentalismes reiteren l'observació unidireccional d'uns determinats fets estàtics, sempre els mateixos, observació que eleven a la condició d'única veritat. És una manera molt pobra de mirar, naturalment. Per als fonamentalistes, la realitat és una cosa preestablerta, sovint compilada en alguna escriptura més o menys revelada de la qual només cal ser el zelador o, com a molt, l'exegeta. Els fonamentalistes consideren molts pocs fets i sempre mirats de la mateixa manera. Recorren tautològicament els mateixos espais una i mil vegades fins a fer de la cacofonia intel·lectual la seva pretesa coherència. El cas és que no són coherents, sinó redundants. El fonamentalista no aprèn. Per definició. Aprendre comporta canviar. El canvi és l'expressió de la coherència amb una actitud oberta i receptiva. Les persones que no canvien no denoten necessàriament coherència. Sovint denoten incapacitat. Incapacitat per a aprendre dels errors o, simplement, de les noves provocacions de la realitat canviant. Una incapacitat que, de tan pregona, es disfressa sovint de virtut, única manera de veure vici en la ductilitat d'aquells que aprenen. Aprendre comporta modificar els partits presos. És més còmode ratificar-s'hi (en nom de la pretesa coherència, naturalment). Així, la idea vuitcentista de l'empresari egoista i cruel que explota un proletariat bo i solidari continua proporcionant comoditat mental a certs analistes. Els fets han canviat molt en dos segles, però les percepcions esbiaixades pels filtres del prejudici generen realitats oníriques que impedeixen veure els fets reals. Avui dia hi ha grandesa i misèria tant en els burgesos com en els proletaris, suposant que estigui clara la frontera entre uns i altres. Per inèrcia mental, els fonamentalistes traslladen el rebuig històric envers l'egoisme burgès a tota l'activitat empresarial moderna. El cas és que actualment hi ha més creativitat i sentit de la responsabilitat entre els empresaris de nou encuny 'molts dels quals són néts de proletari que entre determinats sectors assalariats hiperprotegits, de drets adquirits intocables i obligacions vaporoses. Però el fonamentalisme vol que, si hi ha problemes socials o ambientals, necessàriament en siguin culpables els sectors malvats de tota la vida. No cal dir que els fonamentalistes de l'altra banda, a partir de la mateixa actitud encastellada, arriben a conclusions inverses i igualment simplistes. Les idees sostenibilistes neixen en aquest moment perceptiu tan confús. Bé que arrenquen de diversos àmbits socials, han arrelat amb especial força en els sectors ambientalistes. El sostenibilisme es fonamenta en el conegut triangle ambient-societat-economia, però als ulls de molts representa encara una nova versió de l'ecologisme. No és així. De fet, el fonamentalisme ecologista topa cada cop més violentament amb l'holisme sostenibilista. Per contra, l'ecologisme més avançat i dúctil s'expressa avui dia de manera quasi exclusiva a través del sostenibilisme. Podria dir-se que l'ecologisme capaç d'aprendre considera cada vagada més fets en la seva matriu perceptiva, la qual cosa l'allunya de l'ecologisme profund que, d'acord amb l'expressió del seu principal ideòleg, 'pensa com una muntanya'. Les muntanyes ni perceben, ni pensen. S'hagi arribat al sostenibilisme a través de la reflexió ambiental, a través de les consideracions sociològiques o a través de les constatacions econòmiques, s'acaba imposant entre els seus seguidors el pensament global. És per això que el sostenibilisme, que és holista, polièdric i globalitzador, es presenta com una nova dimensió cultural. Per continuar llegint l'article, o llegir els capítols precedents cliqueu aquí.