[SOCIOECOLOGIA I SOSTENIBILITAT - RAMON FOLCH] L'aproximació socioecològica (4/7)

Alguns hem arribat fins aquí partint de consideracions socioecològiques. La socioecologia ve a ser una branca encara etèria de l'ecologia que incorpora consideracions socials i econòmiques a l'estudi de la realitat ambiental. O, tal vegada, una branca de la sociologia que adopta la visió sistèmica i naturalista per a l'estudi dels fenòmens socials i econòmics. O cap de les dues coses. Potser podria ser considerada com una aproximació holística a l'estudi de la globalitat socioeconòmica i ambiental. O sigui, una disciplina transdisciplinar -bella paradoxa que tracta d'entendre les coses abans de voler-les explicar, interessada per les relacions dels humans amb l'entorn natural i entre ells. Seria un dels braços pensants del sostenibilisme. Bé que encara en una incipient fase de formalització, la socioecologia és ciència, no pas creença religiosa. Per això aprèn, perquè dubta. Les religions es limiten a ensenyar, sense aprendre (ja creuen saber, infusament). La socioecologia és una possible futura ciència, o si més no una disciplina científica, fruit de la síntesi de coneixements i experiències que, a la llum d'algunes informacions de base facilitades per les ciències naturals, aspira a donar sentit i a trobar explicació a no poques situacions abordades empíricament per les ciències socials. L'interès de l'aproximació socioecològica resideix en l'elaboració d'explicacions de síntesi, no de mera aposició additiva, a partir de les aportacions dels diferents agents sectorials, fragmentàries a causa de les seves reconegudes insuficiències metodològiques respectives. Els problemes ambientals són incomprensibles a la sola llum de la ciència ecològica, que no ha estat concebuda per a explicar el comportament dels agents socials que desencadenen i alimenten aquests conflictes. Les maneres de l'economia i de la sociologia, a son torn, , són científiques, però el seu material de treball està constituït per convencions sense preexistència física i per processos subjectius, i per això mateix inhàbils com a segur referent científic. D'aquí la necessitat de resoldre posicions i d'inclinar-se per l'aproximació holística que propugna la socioecologia. Sovint es confon l'algorítmia amb l'heurística i la pluridisciplinaritat amb l'holisme. L'algorítmia arriba a solucions aplicant fórmules eficaces establertes prèviament, els algorismes. Així, per exemple, basta aplicar a la superfície d'un quadrat l'algorisme de l'arrel quadrada per a saber amb exactitud i certesa la longitud dels seus costats. Els tecnòlegs són algoristes típics que fonamenten la seva progressiva competència professional en el domini d'un nombre creixent d'algorismes adequats. Per a ells, saber equival a preconèixer solucions. La recerca científica, per contra, és heurística, és a dir que aplica el mètode de l'assaig, error i correcció per a avançar en el coneixement. No aplica fórmules, sinó que fa proves, de les que conclou algorismes provisionals a partir dels qual duu a terme nous assaigs temptatius. De fet, els algorismes són fills de l'heurística 'algú els establí en algun moment anterior per via de tempteig i comprovació , però no en són el substitutiu. Els problemes socioambientals només poden abordar-se amb solvència aplicant el procediment heurístic i des d'un plantejament holístic. És això el que pretén la socioecologia. Qui adreci la seva mirada envers els ecòlegs en cerca de solucions als problemes ambientals, molt probablement trobarà respostes insatisfactòries, doncs. Els ecòlegs poden 'podem, hauria de dir contribuir en bona mesura al correcte establiment dels diagnòstics, però dubto que els nostres coneixements i destreses passin de ser purament instrumentals, o bé se situïn per sota d'un nivell genèricament estratègic, arribat el moment del disseny terapèutic. Som més forenses que traumatòlegs. I és que, al capdavall, els problemes ecològics no existeixen: el que hi ha, i molt, són problemes socioambientals. Per això té tant de sentit la socioecologia. L'enfocament socioecològic, certament, pot contribuir a la comprensió i superació dels conflictes socioambientals que, sense ser pròpiament problemes ecològics, solen generar serioses disfuncions en l'ambient. L'enfocament socioecològic posa de manifest que els problemes socioambientals són prou més que la contaminació i altres molèsties semblants que preocupen els països més desenvolupats. Des de l'opulència en què estem instal'lats, els occidentals solem tenir una percepció molt esbiaixada dels fets ambientals globals. La nostra cultura de mundialització econòmica ens impedeix veure la globalitat de l'ambient, dramàtica paradoxa de greus conseqüències. Tanmateix, la irrupció del canvi climàtic ha començat a modificar aquesta percepció, car per primer cop un problema ambiental és percebut com a global a tots els efectes. Habitualment, però, en confondre les nostres petites o grans incomoditats ambientals amb els veritables problemes, tendim a perdre de vista la qüestió fonamental: com són captats, utilitzats i controlats els recursos ambientals a nivell global i quin és el balanç de tot plegat en termes planetaris. L'enfocament socioecològic invita a la mirada global i fa veure, entre altres coses, que el principal problema socioambiental és la fam i la misèria, la més important i autèntica arma de destrucció massiva. La socioecologia mostra que la globalització és una característica de la biosfera, i que aquest terme no pot ser aplicat, tal com se sol fer, a la mundialització de mercats captius. La mundialització de les estratègies econòmiques locals d'alguns no és la globalització de l'economia, sinó el seu principal enemic. Si l'activitat econòmica estigués realment globalitzada, com sí que ho està l'estratègia biosfèrica, la diversitat i l'equitat es donarien per afegitó. Tot plegat s'inscriu en un procés de tensió dialèctica entre el pensament i l'actuació. Una tensió que ve de lluny, associada com està a tota activitat humana des que els humans pensen i actuen. El pensament, o és crític, o no és pensament, mentre que l'acció, o bé supera la crítica per a construir positivament, o no és realment acció. No és pot pensar sense actuar, però no es pot actuar adequadament sense haver pensat. La divisa ecologista de 'pensar globalment i actuar localment' participa sens dubte d'aquests principis. Uns principis que confereixen a la sociocologia un cert valor ideològic afegit.