[SOCIOECOLOGIA I SOSTENIBILITAT - RAMON FOLCH] Socioecologia i projecte ambiental (5/7)

La socioecologia, doncs, seria una de les eines del pensament sostenibilista, mentre que el coneixement ecològic fóra un dels instruments de la socioecologia. La socioecologia permetria dotar el sostenibilisme de projecte ambiental, a més d'idees sobre l'ambient. El projecte és una feliç invenció tecnocientífica que casa el pensament amb l'acció. La ciència humanista comprèn i explica, les tecnociències edifiquen noves realitats a partir del coneixement. L'ambient és un constructe que ha de ser projectat, i aquí és on s'equivoca el fonamentalisme ecologista, que confon l'ambient amb la matriu biofísica, amb una matriu biofísica que somnia intangible sense adonar-se que fa segles que ha estat transformada quasi arreu. La matriu biofísica són els elements bioclimàtics, geomorfològics, hidrogeològics i ecosistèmics. Les activitats antròpiques que s'assenten sobre aquesta matriu biofísica interaccionen entre elles tot generant efectes per addició-juxtaposició, iteració, fragmentació, reversió, interconnexió, etc. Per això, sense limitar-s'hi, no cal perdre mai de vista la matriu biofísica en concebre el projecte ambiental, perquè la seva resposta no és sempre la mateixa en funció de les preexistències, les capacitats i les limitacions que la pròpia transformació li imposa. Conèixer i reconèixer les possibilitats i limitacions de la matriu biofísica com a premissa és un component capital per al projecte ambiental sostenibilista. Durant segles, la matriu biofísica s'imposà als humans. Semblava infinita i totpoderosa. Avui, en línies generals, la majoria de matrius estan sotmeses, encriptades sota ambients transformadíssims, fins al punt que els accidents geogràfics es perceben com a simples noses constructives que cal remoure mitjançant ponts, túnels o rebaixos correctius. El que començà essent la tímida transformació d'una incommensurable matriu complexa, ha esdevingut una activitat banal i aparentment autònoma. Igualment, les concepcions econòmiques dels segles XIX i XX consideraven que la matriu biofísica era aliena als processos econòmics, fins al punt que alguns dels seus components productivament essencials (l'aigua, el sòl, el clima, etc.) eren béns lliures irrellevants. Tanmateix, i avui més que mai, aquests factors pretesament secundaris tenen un valor enorme (canvi climàtic, recursos minvants, incendis forestals, inundacions'). El cas és que el resultat de les interrelacions entre la matriu biofísica i les transformacions de l'activitat humana és la matriu ambiental, essent el paisatge una de les principals expressions d'aquestes interrelacions. La seqüència processalment correcta seria: matriu (paisatge preantròpic), transformació discreta de la matriu biofísica en matriu ambiental o espai territorial (paisatge antropitzat), transformació profunda i fins i tot deletèria de la matriu en territori vacil'lant (paisatge degradat), compromís prudent de transformació i gestió (paisatge sàviament humanitzat). Cal situar-se en la superació de la penúltima fase, per entrar amb decisió a la darrera. El diàleg permanent entre els condicionants biofísics i les estratègies de transformació fan que la matriu ambiental no sigui permanent ni immutable. Els canvis en els usos dominants del territori, la juxtaposició de xarxes, les modificacions ambientals profundes (des d'un transvasament a la regeneració forçada d'un aqüífer), generen una nova matriu ambiental que interacciona de manera diferent amb les noves propostes d'ordenació. La matriu ambiental, per tant, presenta preexistències variables amb diferents nivells de consolidació, cosa que genera un sistema complex, no immutable, amb diferents graus de llibertat, que cal conèixer i integrar a l'origen de les decisions espacials. Fins ara, i amb comptades excepcions, la matriu ambiental ha estat una mera conseqüència. S'ha projectat la transformació, però no pas els resultats ambientals de la transformació. La matriu ambiental era 'és' el resultat de transformar la matriu precedent, però no pas cap objectiu a aconseguir de forma deliberada. Arribar a disposar d'una determinada matriu ambiental, configurada d'aquesta o d'aquella manera, no és encara un objectiu projectual. Determinades escoles ho propugnen i avancen en aquesta línia de projectar la nova matriu ambiental juntament amb els projectes constructius, però són encara l'excepció. En tot cas, el territori resulta de transformar la matriu biofísica. Els territoris avançats són sempre territoris molt transformats, però aquesta transformació antròpica, per intensa que sigui, no pot obviar la realitat prèvia de la matriu de base. És una evidència elemental massa sovint oblidada. Conèixer i reconèixer les possibilitats i limitacions de la matriu biofísica és un component capital del projecte ambiental sostenibilista. Les transformacions només esdevenen problema quan no hi ha projecte o quan el projecte és inadequat. És aleshores que apareixen les disfuncions ambientals: inundacions indesitjades, pèrdua o contaminació de recursos hídrics, processos erosius i pèrdua de sòl, dificultats per a la connectivitat ecològica, contaminació atmosfèrica o de les aigües, esquilmació de recursos renovables o no renovables...