La necessitat d'avançar decididament cap un consum més responsable de l'aigua es fa cada any més urgent. No importa si l'ús que en fas és industrial, agrícola o urbà, tots plegats fem ja massa tard per entendre que l'aigua és i serà cada vegada un recurs més escàs i que ens haurem d'acostumar a viure amb menys quantitat i administrar-la millor. Acceptar que aquesta sequera és ja estructural, que ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una característica del nostre clima, és dur, molt dur, i a molts ens pot causar una profunda tristesa. Però com canta en Joan Manuel Serrat 'nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio'.
Així doncs, quan abans ens adaptem a aquesta nova realitat més allunyarem el fantasma de les restriccions. Per contra, quan més temps triguem a acceptar-la més patirem l'escassetat tots plegats. Perquè aquest nou període de relacions amb l'aigua només serà traumàtic si continuem pensant que això no ens està passant a nosaltres. O encara pitjor, si pensem que algú vindrà que ens ho arreglarà això de la sequera, com tantes altres coses. I és que no es així, no ho serà mai així. Si creus que aquesta sequera és una situació transitòria, que això del canvi climàtic és una conya marinera o que en tot cas algú t'ho solucionarà desviant cap aquí el Roine, vas directe cap a les restriccions i ens arrastraràs darrere als altres Ja poden dir-te que et portaran aigua d'aquí o d'allà, que desviaran fins al teu poble l'Ebre, el Mississipi o l'Amazones. Malfiat dels Reis Mags de l'aigua perquè no existeixen. Si els hi treus les perruques i les barbes postisses veuràs que són uns impostors amb corbata. Els impostors de sempre.
La qüestió no es fer front a la nova situació de l'aigua a Catalunya somniant una multiplicació del recurs. L'aigua, com en el cas bíblic del pa i els peixos, no es pot multiplicar per art de màgia o manament diví. Aquí del que es tracta és de repartir millor el pa i els peixos que tenim a taula perquè arribi a tothom i perquè ningú no passi gana. El que ha de quedar clar es que tampoc ningú no se'n farà un fart ni es deixarà menjar al plat per llençar-ho a la brossa. És a dir, que ens haurem d'organitzar per gestionar millor el recurs. Haurem d'anar acceptant que disposem del que tenim i que molt probablement tindrem cada vegada menys. Aquest és un bon moment per acceptar-ho això. Aquest pot ser l'any de l'aigua. Aquest estiu, del 14 de juny al 14 de setembre, tindrà lloc l'Exposició Internacional Saragossa 2008, que estarà dedicada íntegrament al món de l'aigua i a l'aigua al món, amb un especial esforç divulgatiu per promoure la seva gestió sostenible. L''Expo 2008' tindrà entre d'altres objectius el de sensibilitzar els ciutadans en aquesta nova manera com ens haurem de relacionar d'ara endavant amb l'aigua. Una relació que només serà profitosa i perdurable si deixem de somniar en cabdals provinents del més enllà i la basem en gestionar la realitat que ens està tocant viure. Una gestió que s'haurà de basar en el respecte, l'ús responsable i solidari i l'estalvi actiu: és a dir, jo estalvio, tu estalvies, tots estalviem. D'aquesta manera tots beurem: ara i sempre.
