Friburg de Brisgòvia, capital de l'ecologia

03/07/2007 - 00:00

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany), a la regió de Baden-Wuntemberg, es considera la capital de l'ecologia de la Unió Europea i ha esdevingut un referent mundial com a model d'eco-ciutat. Situada a la marge dreta del riu Rin, a tocar de la Selva Negra i les fronteres de Suïssa i França, és la ciutat alemanya amb més hores de sol, i la que té més plaques solars del continent. Més d'un terç de les 15.000 hectàrees que ocupa són de bosc, i a la zona urbana hi viuen al voltant de 200.000 persones que no necessiten cotxe per als desplaçaments.

Els inicis
Ciutat universitària (la institució data de mitjans del segle XV i va ser la primera en tenir una dona com a alumna a Alemanya), als anys 70 va viure una gran mobilització ciutadana per oposar-se a la construcció d'una nova central nuclear a 30 quilòmetres del municipi. L'oposició va ser tan forta que el govern regional va acabar desestimant el projecte i va posar en marxa l'estudi d'alternatives per al subministrament energètic de la ciutat. I aquell moviment ciutadà es va consolidar a través de l'Öko-Institut, una organització no governamental sense ànim de lucre que enguany fa 30 anys i ha esdevingut un centre líder de recerca per a la sostenibilitat.

Des d'aleshores les polítiques de la ciutat (baluard del Partit Verd Alemany) han buscat l'equilibri entre en el desenvolupament econòmic i la protecció mediambiental, que funciona sobretot per l'alta conscienciació de la població.

Transport públic
Un dels punts clau per fer de Friburg una ciutat 'verda' és el sistema de transport, que mira de reduir la quantitat de vehicles de motor privats. El sistema de transport públic, format per tramvies i autobusos, va introduir el 1984 l'abonament 'ecològic' mensual, a un preu molt assequible, que va fer augmentar el nombre d'usuaris. Ara, a més, s'està desenvolupant un metro regional (S-Bahn).

Però, a banda del transport col¿lectiu, Friburg ha apostat molt fort per facilitar els desplaçaments en bicicleta. La ciutat compta amb més de 500 quilòmetres de carril-bici i un terç dels trajectes dins el municipi es fan pedalejant. A més, tot el centre històric de la ciutat està tancat als vehicles.

Ciutat solar
Friburg de Brisgòvia és coneguda com la ciutat solar, i és que compta amb la quantitat més gran de plaques solars del continent europeu. Per als qui volen instal·lar-ne de noves, hi ha ajuts del governs nacional i regional.

A més, a Friburg s'estudien contínuament nous prototips per a l'aprofitament de l'energia solar, dins el complex d'instituts de recerca i institucions internacionals que tenen seu a la ciutat. A Friburg s'hi troben l'institut per a l'ecologia, el secretariat europeu del consell internacional per a iniciatives mediambientals, l'institut Frauenhof per a sistemes d'energia solar, l'ISES (International Solar Energy Society) i cada any, al mes de juny, acull la celebració d'Intersolar, la fira més gran del món dedicada a l'energia solar.

Tot i això, en realitat la producció d'energia d'origen solar no arriba al 5% de l'electricitat de la ciutat. Per a aconseguir més energia i calefacció, s'han construït diverses plantes que usen metà (provinent dels abocadors de residus urbans) i gas natural, que han reduït les emissions de CO2 un 30%. Encara està lluny, però, la possibilitat de deixar de dependre del subministrament de les centrals nuclears, que suposa gairebé la meitat de l'energia necessària a Friburg.

Per a això intenten potenciar la reducció d'ús d'energia. Totes les construccions noves al municipi han de fer-se amb criteris d'estalvi energètic, que tot i que suposa un increment en el cost, a la llarga és beneficiós també per als propietaris perquè permeten reduir un terç les factures de calefacció i electricitat.

Altres mesures
Friburg té també un sistema eficient de recollida selectiva de residus, i un 42% del municipi és sòl protegit, on no es permet la construcció d'habitatges ni carreteres. Els plans de desenvolupament urbà, necessaris pel constant creixement de la població, es fan tenint en compte el respecte mediambiental i les necessitats socials.

L'experiment del barri Vauban
L'esperit de la ciutat de Friburg es veu portat a l'extrem al barri de Vauban, a quatre quilòmetres del centre i creat als anys noranta al que havia estat una base militar francesa. La ciutat va comprar els terrenys i avui és una zona d'apartaments privats i residències universitàries per a vora cinc mil persones que van poder participar en el disseny de l'àrea. Bona part dels edificis s'han construït com a cooperatives, el que ha permès decidir directament sobre algunes de les característiques al temps que es reduïen els costos per la inexistència d'inversors aliens.

Totes les cases s'han fet amb criteris de baix consum energètic i compten amb plaques solars, i a més n'hi ha un centenar que funcionen com a 'cases passives', és a dir, que produeixen més energia de la que consumeixen, i que es deriva a la xarxa elèctrica del barri. El 80% de l'aigua prové de la infiltració de pluja, i hi ha un programa pilot per reutilitzar les aigües brutes de les cases a una planta de bio-gas, juntament amb les deixalles sòlides orgàniques.

El barri dóna prioritat als vianants, i hi ha tres vegades menys vehicles que a la resta de la ciutat. Els qui en tenen, s'han compromès a deixar-los aparcats a les afores del barri. Als carrers interns, el límit de velocitat és de 5 km/h, i per facilitar que els residents puguin viure sense cotxe, s'ha assegurat que els serveis bàsics (escoles, mercat, centre comercial...) són fàcilment accessibles a peu o en bicicleta. També hi ha un servei de 'car sharing', amb cinc cotxes que els residents poden utilitzar sense necessitat de tenir-ne en propietat. Els qui s'han compromès a viure sense cotxe reben passis anuals per al tramvia que els connecta amb el centre de la ciutat, on també es pot arribar per carril-bici en un quart d'hora.

Amb totes aquestes característiques, Vauban ha atret molta població jove i, sobretot, famílies amb fills petits, que poden gaudir dels carrers sense pànic al trànsit. De fet, un terç dels habitants de Vauban són menors de 18 anys.


Altres eco-ciutats a Europa
Si bé Friburg ha esdevingut el paradigma, moltes altres ciutats europees miren de seguir el mateix camí. A la mateixa Alemanya, Erlangen ha aconseguit un 75% d'incerement en l'ús de bicicletes, i Heildeberg destaca per l'estalvi d'energia i ha rebut uns dels premis com a 'ciutat europea sostenible' que concedeix la unió europea. En l'última edició d'aquests guardons, al 2003, també es va reconèixer el sistema de reciclatge de la ciutat italiana de Ferrara i el sistema de transport públic d'Oslo.

L'edició anterior, al 1999, va premiar a la Diputació de Barcelona pel seu programa d'agendes21, a més de Tampere (Finlàndia), Munic (Alemanya), Norwich (Regne Unit) i Gdansk (Polònia).

Etiquetes: 
AdjuntMida
Image icon + info a la viquipèdia22.96 KB

Relacionats

Butlletí