[FINESTRA AL MÓN] Sundarbans: el Ganges s'engoleix el seu propi delta

03/11/2007 - 00:00
Sundarbans, que significa 'jungla bonica' en llengua bengalí, és el manglar més gran del món i un dels pulmons més importants del sud de l'Àsia. Amb una superfície de 20.000 quilòmetres quadrats, oficialment es troba dividit en dues àrees, el Sundarbans (un 60% del manglar), en territori de Bangladesh, i el Parc Nacional de Sundarbans, a l'estat indi de Bengala occidental, però en realitat és tot un mateix ecosistema que no coneix fronteres polítiques ni administratives i que està patint els mateixos efectes a banda i banda de la línia del mapa marcada pels humans. La UNESCO va declarar patrimoni de la humanitat la part índia l'any 1987, i deu anys més tard va concedir el mateix reconeixement a la part de Bangladesh. Des de 2001, a més, tot el conjunt és reserva de la biosfera per la seva riquesa de biodiversitat i la particularitat de formació d'ecosistemes d'aquest gran delta. Però des de fa uns anys, la pujada vertiginosament ràpida del nivell de l'aigua ha posat en perill l'àrea de Sundarbans, sense que els governs corresponents semblin poder fer massa per aturar la catàstrofe. Tres rius, geografia particular El delta de Sundarbans és un laberint d'aigua dolça, aigua salada, terra ferma i illes. A més del Ganges, aquí arriben les aigües del Brahmaputra i el Meghna, abans de desembocar tots tres al golf de Bengala. La vegetació és bàsicament d'arbres adaptats a la canviant salinitat de l'aigua, amb grans branques i arrels aèries que fugen del fang per aconseguir l'oxigen que necessiten. Cada any, els monsons venen acompanyats d'un parell de ciclons que ajuden a netejar el manglar, i durant aquesta època bona part del delta queda submergida, per tornar a la normalitat uns mesos més tard. En aquest context hi conviuen diverses espècies animals i més de quatre milions de persones. Riquesa animal i el tigre de Bengala Els sediments i fangs que arriben amb les aigües dels rius es descomposen en quedar aturats i proporcionen aliment per als animals aquàtics com els peixos, els crancs i les gambes, que són la base de la cadena alimentària per als mamífers, les aus i els rèptils de la zona, com la serp pitó. Hi ha més de 270 espècies d'aus, algunes de les quals en perill d'extinció, i és un punt bàsic de refugi hivernal per les aus migratòries. A l'aigua hi conviuen diverses espècies de cocodrils i taurons, i dofins endèmics (dofins del Ganges) adaptats a l'aigua dolça. I Sundarbans és l'únic manglar del món en què hi viuen tigres, on s'han adaptat a nedar d'illa en illa per buscar aliment. Es calcula que hi ha uns quatre-cents exemplars de tigre de Bengala (una de les concentracions de tigres més grans del món) en aquesta àrea, i una població de trenta mil cérvols, l'aliment bàsic per aquest felins, que també mengen porcs senglars i fins i tot micos. El de Bengala és, a més, l'única espècie de tigre que compta amb els humans entre les seves preses habituals: cada any maten entre cent i tres-centes persones. L'efecte de la presència humana En les darreres dècades, la presència humana ha crescut ràpidament a Sundarbans, sobretot a la part del Bangladesh, un dels països del món amb una densitat de població més elevada, i per al qual són bàsics els ingressos que es deriven de l'explotació de la fusta del manglar. L'estat de la regió ha passat de ser vulnerable a estar greument amenaçat per l'acció humana. Més de la meitat de la vegetació s'ha talat en les últimes dècades per vendre-hi la fusta o per fer-la servir com a combustible, i s'hi han transformat diverses àrees per instal·lar-hi explotacions industrials de gambes. Tot i la prohibició explícita de no capturar animals, tret de peixos i alguns invertebrats, la caça i les trampes són habituals, i es recullen cries de gambes per vendre-les a les factories en quantitats clarament insostenibles. Però l'amenaça més greu no es deriva de l'acció directa dels habitants de Sundarbans, sinó de canvis més globals que posen en perill la supervivència tant dels hàbitats naturals com dels nuclis de població humana. Augment del nivell de l'aigua Les amenaces més greus per l'estabilitat de Sundarbans provenen de milers de quilòmetres riu amunt. L'erosió i la deforestació de l'Himàlaia, on neix el Ganges, fa que l'aigua que hi arriba sigui cada vegada més bruta i plena de fangs, el que afecta directament el desenvolupament del manglar. A més, el desviament de més del trenta per cent del cabdal del riu Ganges durant l'estació seca per regar cultius al llarg del seu recorregut, que compta amb diverses preses, ha incrementat la salinitat i ha alterat els cicles migratoris dels peixos. Aquest indret asiàtic pateix cada vegada més riuades i inundacions, amb episodis intermitents en què l'aigua dels rius baixa en tal quantitat que s'ho emporta tot per davant. Durant les dues últimes dècades el nivell de l'aigua ha crescut 3,14 centímetres per any, quinze vegades més que els dos mílimetres anuals de la mitjana mundial. I es calcula que al llarg dels propers cinquanta anys l'aigua pujarà més d'un metre i inundarà mil quilòmetres quadrats de l'àrea de Sundarbans. Desaparició d'illes habitades Fa poc més d'un any, un grup de científics que examinava imatges de satèl·lit del nord-est de l'Índia va constatar que havia desaparegut una illa sencera, anomenada Lohachara, i en la qual es tenia constància que hi vivien unes 10.000 persones. L'illa es trobava a un indret tan remot i amb unes comunicacions tan complicades, que la notícia va arribar abans a la comunitat científica per les imatges de satèl·lit que no pas pels testimonis dels habitants de la zona. Per primera vegada l'elevació del nivell del mar havia esborrat una illa habitada de la faç de la terra. Vuit anys abans s'havien enfonsat les primeres illes deshabitades a la zona de l'escull de Kiribati, al Pacífic, i s'han desallotjat algunes illes de Vanuatu, al mateix oceà, com a mesura de precaució, tot i que encara no han desaparegut del tot. Ara, a Sundarbans, ja han desaparegut quatre illes: Bedfors, Kabasgadi i Suparibhanga, a més de Lohachara. I Ghoramara i Mousuni veuen com puja l'aigua ràpidament. Segons un estudi de la universitat de Calcuta, en els darrers trenta anys s'han esvaït més de vuitanta quilòmetres quadrats de terra al delta de Sundarbans, i l'últim informe de l'IPCC hi destaca que és una de les àrees més vulnerables del planeta si continua pujant, com es preveu, el nivell d'aigua. A Ghoramara, l'aigua ja cobreix més de la meitat de l'illa. Des de fa més de deu anys, la població va començar a abandonar les cases més properes a la costa i a traslladar-se terra endins. Ara, centenars de famílies s'han vist obligades a marxar a un camp per persones desplaçades a una altra de les illes del delta, que també s'enfonsa però a un ritme més lent. I les poques persones que queden a Ghoramara es pregunten quant de temps hi podran continuar abans que l'aigua i el fang no els hi arribe a la porta de les cases. En total, més de 6.000 famílies han hagut de marxar, moltes d'elles a altres regions, perquè a Sundarbans la supervivència humana és cada cop més complicada. Protecció escassa, solució impossible A Sundarbans hi ha set àrees protegides, el 15% de la regió, però només una d'elles es tan gran com per garantit la protecció dels tigres i els animals de què depenen, i la majoria de les zones de protecció no tenen ni personal suficient ni ben qualificat, ni la infrastructura per realitzar-hi una gestió adequada. Els esforços de protecció més seriosos se centren sobretot en salvaguardar l'hàbitat dels tigres de Bengala. En aquest sentit, s'ha creat una reserva amb una barrera de cinquanta quilòmetres de xarxa de niló que separa la zona de jungla verge de les àrees habitades pels humans, que han mostrat una actitud col·laboracionista perquè la mesura els ofereix protecció davant els atacs dels felins. A més, això ha facilitat l'augment del turisme, que compta amb llocs estratègics des dels quals augmenten les possibilitats de veure tigres sense córrer cap perill. Però més enllà de garantir un espai per la conservació del tigre de Bengala, la situació de desaparició d'illes i terra ferma no sembla tenir una solució viable. L'impacte sobre tots els factors naturals que hi intervenen ha estat massa gran durant diverses dècades com per poder ara posar fre a la imparable transformació de Sundarbans.
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí