Com recuperar la pagesia metropolitana i evitar l'hiperfreqüentació del medi natural

Font: Món Planeta

12/05/2018 - 08:10

Polítics i experts presenten les conclusions de les taules de debat i participació dels conflictes socioecològics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

El 18 d’abril es va dur a terme la presentació de conclusions del primer cicle de les taules de debat i participació obertes sobre els conflictes socioecològics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que seguia tres eixos centrals: la recuperació de la pagesia a la zona, la gestió de la hiperfreqüentació dels seus espais naturals i la millora de la qualitat de l'aire.

Aquestes taules són trobades periòdiques entre representants del teixit social organitzat -entitats, plataformes, organitzacions del territori-, polítics i tècnics, on es tracten diversos conflictes socioecològics a nivell metropolità amb l’objectiu de fer una radiografia de temes i problemes que afecten a la ciutadania.

En aquesta ocasió l'acte va comptar amb la presència de Janet Sanz, vicepresidenta de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB; Francesc Magrinyà, director de la mateixa àrea; i Salvador Milà, director de Presidència de l’AMB. També hi van assistir Josep Espluga, doctor en sociologia i membre de l’IGOP; Llorenç Planagumà, geòleg i coordinador del CST; Lluís Pagespetit, president de la Fundació Vincles; i Joan Manel Riera, director Escola de Natura del Corredor.

Pel que fa a la recuperació de la pagesia metropolitana, les taules van proposar establir una gestió a dos nivells: propostes locals i mesures de coordinació conjunta, des d’una visió àmplia i integrada, i demanant a l’AMB que desenvolupi un pla de recuperació de terres cultivables, creant figures de protecció dels espais agraris, per evitar l’especulació urbanística. 

En segon lloc es va proposar la creació d’un Pla Metropolità d’Espais d’Interès Agrari, amb la incorporació d’accions de silvo-ramaderia, i es va fer èmfasi a l’aprovació de la Llei d’Espais Agraris per part de la Generalitat, que permetria preservar espais d’alt interès agrari i tenir superfície agrícola que permetés l’autoabastiment alimentari a l'AMB. 

L’agricultura metropolitana necessitaria una sèrie d’inversions i millores materials, com la millora dels sistemes de reg, la protecció contra danys causats per la fauna, la inversió en infraestructures agrícoles o la recerca científica sobre varietats cultivables de forma sostenible i eficient. Finalment, es va proposar apostar per formes de comunicació alimentàries alternatives, com la creació i dinamització de mercats de pagès locals a les ciutats metropolitanes, afavorir que el comerços i restaurants treballin amb productes de proximitat i ecològics o, fins i tot, la creació d’una marca territorial pels productes que segueixen el model productiu proposat.

Les conclusions de la taula de l’hiperfreqüentació del medi natural van anar encaminades a la zonificació d’usos del territori, la naturalització dels espais periurbans, l’anomenada "infraestructura verda" i mantenir els serveis ecosistèmics. 

En primer lloc, la zonificació d’usos del territori fa referència a la protecció d’espais amb molta pressió urbanística, preservar espais d’alt valor ecològic establint criteris de sostenibilitat i tenir en compte l’apropiació de l’espai per part dels usuaris. Precisament, aquest últim punt es tradueix en potenciar la implicació en la gestió del territori per part d’associacions, veïns, entitats, etc a través de mecanismes de participació. La naturalització dels espais periurbans implica la gestió del territori més enllà dels municipis. Els barris de muntanya de Collserola, per exemple, s’han de gestionar i planificar de forma de forma compartida.

També es va fer èmfasi a la necessitat d’augmentar els espais lliures i oberts i concebre el medi natural com la connexió entre la natura i la zona urbana. La naturalització dels espais periurbans està estretament relacionada amb la infraestructura verda, espais d’una ciutat que aporten efectes positius sobre el medi ambient i la societat. L’AMB disposa d’una important infraestructura verda, de Collserola, passant per tota la xarxa de parcs i les platges amb els rius Llobregat i Besòs.

El tercer eix temàtic d’aquestes taules de debat era la qualitat de l’aire. La mobilitat sostenible va ser la proposta consensuada més important dins d’aquestes trobades, amb accions que l’AMB ja mira de dur a terme: autobusos d’empresa, el vehicle elèctric o la millora de la xarxa de transport públic. Tot i això van sorgir altres propostes com l’impuls de l’economia col·laborativa en la mobilitat, un car sharing públic, el teletreball com a mecanisme per reduir la mobilitat o la penalització dels vehicles amb un sol conductor.


 

Relacionats

Entrevista

L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta de València respecte al pla actual. En un moment que la renaturalització de les ciutats i la sobirania alimèntaria estàn a l'agenda de molts municipis i ciutats recuperem una entrevista de Metode TV al periodista Enric Llopis on parla del llibre "La batalla de l'Horta" per aprofundir en el valor i serveis que l'Horta aporta a la ciutat de València, així com el futur d'aquesta àrea clau per la capital del País Valencià.

Notícia

Una manada de 18 cavalls de la Fundació Miranda han arribat aquest dilluns al Parc del Garraf, de la Xarxa de Parcs Naturals del Diputació de Barcelona, on hi passaran els mesos d’hivern, després d’haver recorregut prop de 200 km seguint el camí ramader de Marina, que son els que separen el pla de l’Orri, a la serra del Catllaràs, a l’Alt Berguedà, d’Olivella, al Parc del Garraf. 

Butlletí