De canvi climàtic a canvi global

Durant el 2007 el món es va adonar que el canvi climàtic es convertiria en el major repte per a la humanitat durant el segle XXI. Dijous passat, l'Associació Interdisciplinar de Professionals de Medi Ambient (Aproma) va voler donar certes claus sobre que és exactament el canvi climàtic, com ens afectarà, com mitigar-lo i quins costos implicarà, tan afrontar-lo, com no fer-ho.

Un cop és indiscutible l'existència d'un canvi climàtic causat per l'activitat humana -fenomen que el catedràtic de física de la Universitat de Barcelona va resumir en quatre adjectius: inequívoc, inusual, antròpic i inquietant- és l'hora de decidir com afrontar-lo i aprendre a adaptar-nos-hi. Josep Garriga, director de l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, va centrar la seva intervenció en la primera premissa. Garriga va descriure el procés participatiu endegat amb la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, durant el qual centenars de persones i entitats han pogut col·laborar en la redacció del Pla Català de Mitigació. Pla que ara mateix es troba en la fase ja de redacció, un cop acabada la Convenció el febrer passat.

També en aquesta línia, Joan Antoni Barón, diputat de medi ambient de la Diputació de Barcelona va destacar la capacitat d'incidència dels municipis en aquest tema, doncs el 65% de les emissions tenen origen en l'activitat de la ciutadania, molt relacionada, precisament en l'entorn on es desenvolupa aquesta activitat. Per això, Barón va destacar la importància del Pacte dels Alcaldes (vegeu notícia a Sostenible.cat), impulsat per la Diputació, però va demanar "més capacitat financera i de decisió" pels ajuntaments, per tal que puguin abordar aquesta qüestió.

Però quines han de ser aquestes polítiques exactament? L'assessor de l'Observatori de la Sostenibilitat, Domingo Jiménez Beltrán, va ser l'encarregat de definir un tema tan complex. Va explicar que cal un canvi del model energètic, que, afirmà, s'hauria de fer amb o sense canvi climàtic, així que, "en certa forma, benvingut sigui si ens empeny a fer-ho". A més, "per la seva situació geofísica l'Estat espanyol pot liderar la revolució en energies sostenibles" i "convertir-se en una potència" en el sector. Però per això cal voluntat política per afrontar el canvi. "Aquesta és la clau" va reblar.

Adaptació i costos
Però més enllà de reduir-ne els efectes, un cert grau de canvi climàtic ja és inevitable i ens hem de començar a preparar per adaptar-nos-hi. El problema és que fins ara encara no és possible fer previsions a escala local de com afectarà aquest fenomen, per tant és difícil saber exactament que cal fer. Un dels experts en aquesta matèria és Iñigo Losada, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica de la Universitat de Cantàbria, des d'on desenvolupen un projecte per avaluar els efectes del canvi climàtic a les zones costaneres. A partir dels seus estudis preveuen calcular els canvis de la pressió del mar "platja per platja" de cara als propers 50 anys. Això tindria aplicacions útils en camps, per exemple, el disseny dels ports.

Però el quid de la qüestió és encara saber quin serà el cost de tot això. Matthias Ruth, professor de la Universitat de Maryland va recordar com la història de la humanitat és "una història d'adaptacions" i va demanar que la resposta no estigués dominada pel pànic, doncs aquest sols "condueix a la inacció". També va explicar com, no sols el cost de no fer res serà més alt que l'actuació, sinó que com abans es comenci a intervenir més barat resultarà al final.

Finalment, Ferran Vallespinós, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va apuntar algunes dades sobre els beneficis d'invertir en canvi climàtic. L'estalvi d'energia mitjançant una major eficiència o, fins i tot, la generació d'energia dins el mateix municipi mitjançant fonts renovables són exemples de com, ben orientades, algunes inversions poden beneficiar l'economia local al mateix temps que reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.