El Bicing s'estén al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona

El projecte Àrea Bicing connectarà els disset municipis que conformen l'Entitat Metropolitana del Transport
ACN
17/07/2008 - 00:00

L'extensió del servei públic de lloguer de bicicletes al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona serà una realitat l'estiu del 2009 i comptarà, en una primera fase, amb 440 estacions, un parc de 3.500 bicicletes i un recorregut de carrils bici de 375 quilòmetres de longitud. El projecte, que connectarà els disset municipis que conformen l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), s'ha dissenyat amb la previsió de donar resposta a uns 100.000 abonats, però de moment no serà compatible amb el servei del Bicing que funciona a la ciutat de Barcelona, ja que dependrà de quina sigui l'empresa adjudicatària per desenvolupar el nou sistema.

La principal diferència respecte a Barcelona és que en aquest cas el sistema d'Àrea Bicing oferirà una tarifa diària i mensual, a banda de l'anual, que tindrà un preu similar al de Barcelona, de 24 euros l'any. En total, el sistema tindrà un cost de 10,5 milions d'euros, que s'assumiran en un 25% pels abonats, en un 15% pels ajuntaments i en el 60% restant, se sufragarà a través de publicitat d'empreses privades.

Així, la xarxa establirà un servei de bicicleta pública en una zona única que estarà integrada per Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, el Prat de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. A banda, l'EMT estudiarà també poder incloure els municipis de Molins de Rei i Ripollet, que tot i no formar part de l'entitat han demanat poder participar de l'Àrea Bicing.

Aquestes són les principals conclusions de l'estudi tècnic encarregat fa uns mesos per l'entitat metropolitana, a petició dels ajuntaments, per conèixer la viabilitat de la proposta d'estendre aquest sistema públic de lloguer de bicicletes al conjunt de l'àrea metropolitana.

Bicicletes no compatibles amb les de Barcelona
Segons ha explicat el president de l'EMT, Antoni Poveda, en principi el nou sistema de bicicletes públiques de l'àrea metropolitana no serà compatible amb el de Barcelona, ja que això dependrà de l'empresa a qui s'encarregui i adjudiqui, a través de concurs públic, la gestió i implantació del nou sistema.

En aquest sentit però, l'EMT estudia instal·lar parades de l'Àrea Bicing al límit de Barcelona al costat de les parades del Bicing, per tal que els usuaris puguin en aquests punts canviar de bicicleta per fer els trajectes a l'interior de Barcelona. Més enllà que les bicicletes i els tancaments i parades siguin diferents entre els dos sistemes, l'objectiu de l'EMT és poder comptabilitzar a la llarga l'ús dels dos serveis a través d'un mateix sistema tarifari i d'identificació de les targetes dels abonats, que en el cas dels municipis metropolitans es gestionaria amb la mateixa targeta crèdit dels abonats.

Més de 400 estacions i 3.500 bicicletes
Sigui com sigui, l'estudi proposa engegar el servei amb una primera fase que inclourà un total de 440 estacions i 3.520 bicicletes, que es distribuiran entre els diferents municipis metropolitans segons la seva dimensió i nombre de població. Les parades de les bicicletes estaran ubicades a una distància d'entre 300 i 400 metres, seguint el model de la ciutat de Barcelona, i principalment se centraran a prop dels equipament públics i les estacions de transport públic, així com en alguns polígons industrials.

Amb tot, el servei està previst que doni resposta a un volum potencial de 100.000 abonats, uns 50.000 menys que el servei de Bicing de Barcelona. El sistema seguirà el model que hi ha a Barcelona i utilitzarà el mateix tipus de parades, que en aquest cas incorporaran publicitat, i bicicletes de passeig, que es preveu tinguin entre quatre i set usos diaris per part dels usuaris, aproximadament la meitat que a Barcelona.

El servei serà gestionat i coordinat per l'Oficina Metropolitana de la Bicicleta, que és crearà per aquesta finalitat. Així mateix, Poveda ha explicat que entre les mesures de seguretat previstes s'ha inclòs que el servei compti amb un sistema informàtic duplicat per tal d'evitar la caiguda del sistema en cas que es produeixi alguna incidència.

Una xarxa de mobilitat en bicicleta de 375 km
De moment, el servei comptarà amb 375 km de recorregut de carrils bici que connectarà els disset municipis entre ells. D'aquests s'ha comprovat que actualment els diferents municipis ja disposen d'un circuït conjunt de 200 km, mentre que l'estudi proposa crear-ne 175 km més tal de poder disposar d'una xarxa mínima d'abast metropolità per a posar en marxa l'Àrea Bicing. A partir d'aquí, i un cop es tinguin més dades sobre l'acceptació i demanda i del servei, l'EMT es planteja incrementar l'Àrea Bicing, tant pel que fa a quilòmetres com pel que fa a nombre d'estacions i parc mòbil de bicis.

Per municipis i un cop entri en funcionament el sistema públic de lloguer de bicicletes, la ciutat amb més circuït de carril bici serà el Prat de Llobregat, amb més de 58,6 km, seguit de Badalona, que comptarà amb 40 km; l'Hospitalet de Llobregat, que en tindrà 36,1; i Sant Boi de Llobregat, que disposarà de 30,5 km més.

Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Gavà i Sant Adrià del Besòs, tindran entre 21 i 29 km de carril bici cadascú, mentre que Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Viladecans, comptaran amb un circuït de l'entorn de 19 km de carril bici. Santa Coloma de Gramenet comptarà amb 14,7 km de carril bici i la resta de municipis més petits com Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Just Desvern i Tiana comptaran amb entre 5 i prop de 9 km de carril bici.

*Escolta en els fitxers adjunts al president de l'EMT, Antoni Poveda, explicar com serà el nou servei de l'Àrea Bicing

Relacionats

Notícia

El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial el passat divendres, 5 de maig el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, així com sotmetre a exposició pública el document i l'estudi ambiental estratègic.

Butlletí