Tot i reiterar la benvinguda al pla per la millora de la qualitat de l'aire impulsat per la Generalitat, el director tècnic de la Fundació RACC, Pere Sauret, continua pensant que amb el límit de velocitat a 80 km/h a les vies d'accés a Barcelona "s'ha perdut l'oportunitat d'instaurar una mesura que té una eficàcia provada i que és la que s'està implantant a Europa". Aquesta mesura que ha proposat el RACC és la limitació variable de la velocitat.
Aquestes declaracions Pere Sauret les va fer durant les jornades del dimecres 9 d'abril organitzades pel Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona sobre el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de la Generalitat de Catalunya.
Durant la seva intervenció, el director tècnic de la Fundació RACC va subratllar que la seva entitat ja ha dit públicament la seva opinió, i que no és pas la seva intenció continuar la campanya sinó que des que van publicar l'anunci només han tornat a explicar les seves discrepàncies amb el límit de 80 km/h en fòrums tècnics.
"No és el nostre ànim entrar en discussió", va destacar Pere Sauret, "sinó senzillament exposar les dades que nosaltres hem calculat sobre l'impacte que pot tenir la limitació a 80km/h de la velocitat a les vies d'accés a Barcelona, que afecta 77 km en totes dues direccions". Tot i la crítica, considera que "amb l'impuls del pla la Generalitat ha estat molt valenta, ja que s'ha avançat als terminis que marcava la Unió Europea. Per tant, li hem de donar una prerrogativa perquè cometi alguns errors".
La proposta del RACC: regulació del límit de velocitat variable
El club automobilístic s'oposa a la mesura de la Generalitat perquè considera que n'hi ha de més adequades. En concret, la seva alternativa és el que s'anomena regulació del límit de velocitat variable, és a dir, que la limitació es faci en funció del tram viari i de la tipologia del vehicle. Sauret ho va justificar perquè "el comportament dels vehicles és diferent al moment d'accedir que al de sortir de la ciutat, i també varia el comportament segons les característiques de cada vehicle".
El tècnic de la Fundació RACC va exposar durant la jornada l'experiència positiva en diverses ciutats europees [www.lowemissionzones.eu] de la mesura que ells proposen per l'àrea barcelonina. La limitació a Alemanya d'accedir a algunes zones per als vehicles d'una determinada tipologia o els peatges d'accés al centre de Milà són iniciatives que Sauret considera que la Generalitat hauria d'haver estudiat.
Els arguments de l'oposició
Hi ha diversos elements que van portar el RACC a criticar la mesura que limita la velocitat a 80km/h en alguns trams viaris. El principal és que la mesura no contribueix a reduir la contaminació. Per sustentar aquesta afirmació, el RACC va encarregar al club d'automobilistes d'Alemanya, ADAC, unes proves sobre l'impacte de la mesura. Les conclusions són que anant a 80 km/h com a màxim els vehicles emeten més diòxid de nitrogen que si poden anar a 120 km/h. A més, Pere Sauret també va mostrar les dades d'un estudi austríac, que conclou que una conducció amb més parades (que són generades per una reducció de la velocitat) s'emeten més contaminants a l'atmosfera.
A més, el club automobilístic català, va explicar Sauret, ha detectat altres problemes en el pla que presenta la Generalitat. D'una banda, assegura que hi ha errors de càlcul, ja que la reducció de partícules contaminants emeses si s'aplica el límit de 80km/h no és del 12% com assegura el govern català sinó del 2%. D'una altra banda, l'entitat considera un error no haver pres dades de les emissions de partícules prèvies a l'aplicació de la mesura, per comparar-les amb els resultats un cop s'aplica el límit i poder conèixer, d'aquesta manera, l'impacte que té.
Per una mobilitat sostenible
A la jornada organitzada pel Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials també hi va participar Vanessa Bastida, tècnica de medi ambient de l'Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), per qui la mobilitat catalana és insostenible. L'entitat demana a les administracions públiques que treballin en favor d'un transvasament modal del transport públic cap al privat.
Els efectes que té aquesta mobilitat insostenible, va explicar Bastida, recauen en la salut de la població (32.000 malalts a Catalunya per causa de la contaminació i 600 morts prematures), en accidents de trànsit i també comporten que el nostre país no compleixi els paràmetres que marca el protocol de Kioto. Les causes de la situació actual cal buscar-les en el model d'urbanisme dispers, en la poca inversió en transport públic fora de Barcelona i en unes infraestructures que fomenten l'ús del vehicle privat.
La solució per la PTP és anar cap a una nova cultura de la mobilitat a partir de diverses mesures, algunes de les quals Vanessa Bastida va explicar a la jornada:
-Urbanisme responsable
-Peatges urbans dissuasors
-Zones 30 urbanes
-Zones 80 interurbanes
-Carril VAO (www.carrilbusara.org)
-Taxes i peatges per a camions (conegut a nivell europeu com a Eurovinyeta)
-Carpooling i carsharing, dues propostes per compartir el vehicle privat
-Bicing, que ja s'està estudiant d'ampliar a l'àrea metropolitana
-Remodelació de la xarxa d'autobusos urbans de Barcelona
-Carrils reservats pel transport públic
-Pla Tren 2014, que proposa una conversió de l'AVE
La combinació de totes aquestes mesures hauria d'afavorir una circulació més segura i menys contaminant.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Vista nocturna de la Ronda de Dalt | 127.38 KB |
