Les minses precipitacions produïdes en aquestes conques al mes de gener han confirmat les previsions més pessimistes, de manera que tant la conca del Ter com la conca del Llobregat entren en situació d’excepcionalitat 2 per dèficit de volum embassat a causa de l’escassetat de pluges.
Les conques del Ter i del Llobregat són el cas contrari.
Pel que fa a les precipitacions d’aquest cap de setmana, malgrat que han estat generals a tot Catalunya, s’han concentrat al litoral i prelitoral, amb valors que de mitjana no superen els 15 litres a cap conca, fet que no ha tingut repercussions hidrològiques destacables. Tant els cabals dels rius com les aportacions als embassaments s’han mantingut estables. No obstant, l’augment de temperatures ha comportat el desglaç d’una part dels recursos acumulats en forma de neu al Pirineu, cosa que ha augmentat les reserves dels embassaments de la Noguera Pallaresa en 7 hm3.
Repercussió de les nevades
A les conques del Llobregat i el Ter, tot i que el dia 4 de gener es va produir una nevada important, l’augment de les temperatures i els forts vents han impossibilitat la consolidació de la neu caiguda especialment a les conques internes de Catalunya, motiu pel qual s’espera que els efectes de la nevada no es tradueixin en aportacions efectives fins a la primavera.
No obstant, les precipitacions en forma de neu que van afectar la part nord- occidental de Catalunya, juntament amb els episodis de precipitació d’inici d’any, han estat prou significatives perquè la conca de la Garona surti de la situació d’excepcionalitat per pluviometriaen què es trobava.
Abastament en cisternes
La situació de sequera que està patint el país –porta més de 17 mesos sense precipitacions importants- ha provocat l’abastament en cisternes o el desenvolupament de petites obres a diversos municipis de Catalunya. En la majoria dels casos, ha calgut subministrar a nuclis concrets i aïllats que no estan connectats a les grans xarxes regionals i que s’abasteixen habitualment d’una font pròpia que s’ha esgotat a causa de la manca de pluges.
En aquest sentit, un total de 50 municipis han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua la línia de subvencions per sufragar els costos de l’abastament d’emergència mitjançant l’aportació d’aigua en vehicles cisterna l’any 2007. Majoritàriament, es tracta de municipis diferents d’aquells que es van abastir per emergència fa 2 anys, amb una sequera menys severa que l’actual, i que avui ja tenen resolta la garantia d’abastament a través de les obres que s’han executat durant el darrer any i mig.
Mesures específiques previstes al sistema Ter-Llobregat en la fase d’excepcionalitat 2
En aquest escenari, s’estableix que els volums d’aigua embassada destinables als regadius del Baix Ter, la sèquia de Manresa i el canal de la Dreta del Llobregat es redueixen significativament fins a convertir-se en dotacions de supervivència d’arbrat.
Així mateix, es preveu la substitució progressiva de les captacions per a reg dels regants del marge dret del Llobregat per aigües regenerades procedents de la depuradora del Baix Llobregat.
L’aigua destinada a cabals circulants aigües avall del sistema d’embassaments del Ter-Llobregat es redueix fins als valors mínims però suficients amb l’objectiu de mantenir la continuïtat hidràulica que possibilita la vida piscícola.
L’Agència Catalana de l’Aigua estudia reforçar aviat aquests cabals circulants del riu Ter aigües avall del Pasteral amb aportacions d’aigua dels aqüífers de la zona que presenten un bon estat de reserves.
La gestió conjunta dels recursos superficials i subterranis en aquest escenari potencia una major explotació dels aqüífers del Baix Llobregat per descarregar la demanda sobre els embassaments.
Mesures de caràcter general
Com a mesures de caràcter general, cal remarcar que els ajuntaments dels municipis de les conques en situació d’excepcionalitat de nivell 2 han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic, com ara l’aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l’aigua en els parcs aquàtics i d’altres instal·lacions de caràcter lúdic.
Per tant, i amb caràcter no exhaustiu, relacionem a continuació el conjunt de pràctiques que no poden usar aigua apta per al consum humà de les xarxes d’abastament:
- Reg de jardins, prats, horts, zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat.
- Reg o aigualeig de vials, carrers, sendes i voreres, de caràcter públic o privat.
- Emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics.
- Fonts de consum humà que no disposin d’elements automàtics de tancament.
- Rentat de mànega de tota mena de vehicles exceptuant l’efectuat per una empresa dedicada a aquesta activitat.
Paral·lelament, els volums lliurats per a l’abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa respondran a un valor màxim equivalent a 270 litres per habitant i dia.
Estat de les obres d’emergència
Les obres d’emergència plantejades des de la presentació de la pròrroga del Decret de sequera mantenen en general els terminis previstos i van entrant en servei progressivament.
A principis d’aquest mes de febrer, s’han aprovat una sèrie d’actuacions addicionals a la província de Barcelona i als àmbits d’ATLL-Nord, la costa de Tarragona i el Ter-Tordera, que s’adrecen a continuar sumant recursos locals que permetin descarregar les xarxes d’abastament supramunicipal.
Podeu trobar informació complementària al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), als apartats Seguiment de recursos i usos i Estat dels embassaments, situats al marge dret de l’apartat Sequera 2007, que trobareu a l’enllaç següent:
http://mediambient.gencat.net/aca/ca/planificacio/sequera/gestio_sequera_2007/inici.jsp
La pròxima actualització de les dades sobre l’evolució de la sequera al nostre país es farà el 18 de febrer.
