Es presenta l’avanç del Pla Especial del riu Ripoll, un document que defineix el model de gestió d’aquest espai fluvial

02/08/2018 - 09:11

El text identifica el riu com un espai cultural en el qual cal incidir sobre tres línies estratègiques: els usos socials, els valors ambientals i el potencial productiu, tenint en compte tres elements: els enclavaments, les traces i les àrees.

Una quarantena de persones vinculades al riu Ripoll van assistir a la sessió de presentació de l’avanç del Pla Especial del riu Ripoll, un document que forma part del desplegament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i que ha de ser el marc de referència per definir el model de gestió del riu, en un àmbit total de 194 hectàrees.

El director de l’equip redactor del Pla, Sebastià Jornet, va ser l’encarregat de presentar els trets bàsics del document d’avanç, que inclou una memòria, documentació gràfica i un document inicial estratègic amb els objectius del pla i els criteris d’ordenació del riu.

El text identifica el riu com un espai cultural en el qual cal incidir sobre tres línies estratègiques: els usos socials, els valors ambientals i el potencial productiu, tenint en compte tres elements: els enclavaments, les traces i les àrees. Pel que fa als enclavaments, inclouen elements del patrimoni natural, ambiental-paisatgístic, arqueològic-paleontològic i arquitectònic, equipaments, punts d’observació, àrees d’estada i accessos.

En aquest sentit, cal remarcar que s’han identificat una dotzena de miradors: a Sant Feliu, al camí de Canyelles, a l’Església, a l’Aire-Sol, al carrer de les Bassetes, al carrer de Josep Maria Valls, al Pont Vell, a la Miranda, al Boà, a Can Carner, al rieral i a Can Bages. El regidor de Planificació, Pepe González, ha apuntat que “el proper pas ha de ser senyalitzar-los i condicionar-los, de manera que siguin uns punts estratègics coneguts i accessibles per a tota la ciutadania”. I afegeix: “en aquesta mateixa línia, es preveu habilitar un camí en tot l’àmbit del riu al terme municipal, de manera que es pugui recórrer a peu”.

Quant a les traces, defineixen, d’una banda, les línies de l’aigua (el riu, els torrents i la xarxa de rec), i de l’altra, les línies de pas de les persones i de la fauna, que es divideixen en transversals (les que creuen: ponts, passeres i guals) i longitudinals (la xarxa de camins). Finalment, les àrees s’entenen com les diferents superfícies extensives del paisatge, constitueixen la part més important de l’àmbit del riu i són qualificades com a sòl no urbanitzable. Aquests elements són, entre d’altres, el sòl agrícola, tant de secà com de regadiu, els matollars i els boscos.

Instruments de gestió

La documentació inclosa en l’avanç del Pla Especial del riu Ripoll descriu també els instruments de gestió que han de servir per implementar les diferents accions “que ens han de permetre regenerar el riu i els seus torrents, així com tot l’entorn fluvial”, tal com explica González.

Així, d’una banda, es contempla la redacció dels plans de gestió de les hortes, amb l’objectiu de definir-ne el futur i de preveure’n la producció en els propers anys. Actualment, de les 194 hectàrees de l’àmbit del riu, 49 són zona d’horta. Segons l’anàlisi que se n’ha fet a partir dels resultats de diferents enquestes, la majoria d’usuaris d’aquestes espais, el 89%, són persones jubilades que dediquen les parcel·les al lleure i l’autoconsum (98%). També s’ha pogut saber que, principalment, aquestes persones resideixen a Castellar i a Sabadell (60% i 37%, respectivament), i que, majoritàriament, practiquen agricultura tradicional. “Un altre dels objectius del pla és millorar el sistema de rec de les hortes”, explica González.

Altres instruments de gestió que es preveuen a l’avanç del Pla són la constitució d’un Registre de finques no adequades, és a dir, que es facin servir per a usos no previstos en el Pla, i de la redacció de programes de desenvolupament.

A més, també es preveu constituir un òrgan gestor que es coordinarà amb les diferents administracions públiques i que, segons el regidor de Planificació, “serà una garantia de participació en la gestió integral de l’espai que defineix el Pla Especial”.

Tramitació

Un cop presentat l’avanç del Pla Especial del riu Ripoll i l'aprovació de la Junta de Govern Local, s’enviarà a l’Oficina Tècnica Ambiental (OTA). Tot seguit, s’iniciarà un període de participació obert a l’aportació d’esmenes per part de la ciutadania. Un cop finalitzi aquesta fase, al desembre el Pla se sotmetrà a votació del Ple per poder-ne fer l’aprovació inicial, mentre que l’aprovació definitiva es preveu abans de l’estiu de 2019.

Cal assenyalar que tota la documentació del Pla es pot consultar al web municipal, www.castellarvalles.cat/plaespecialripoll.

Inversions a l’entorn del riu

De forma paral·lela a la tramitació del Pla Especial, l’Ajuntament ha previst diverses inversions de millora de l’entorn del riu Ripoll. Aquest any les actuacions sumaran un total de 62.500 euros. Entre d’altres, es construiran dues passeres de pedra a Can Barba i al Boà, que permetran que es pugui creuar el riu a peu més fàcilment. Les noves estructures, valorades en 18.500 euros.

D’altra banda, aquest 2018 també es durà a terme l’arranjament del camí del riu, des de Can Barba fins al final del terme municipal, gràcies a un ajut de la Diputació de Barcelona valorat en pràcticament 44.000 euros, amb una longitud total de 3,1 km.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
El riu Ripoll, protagonista de dues exposicions

L'Agència Catalana de l'Aigua ha notificat a l'Ajuntament de Ripollet l'aprovació d'un projecte, per un import de 315.755 euros, per a la retirada de canyes i rizomes a la part del riu Ripoll inclosa entre la presa de Barneda fins el límit amb Barberà del Vallès i en el riu Sec, en el terme municipal de Ripollet.

Notícia

Fotografies de Casa Natura Ripollet

La regidoria de Medi Ambient va organitzar una jornada de voluntariat al Riu Ripoll, el passat 3 de març al matí.

Acte
17/09/2018
Sala Gran de Conferències. Edifici Migjorn. Centre de Documentació Àrea de Serves a les Persones.

Butlletí