17/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
"L'esquerda entre rics i pobres és cada cop més gran", va afirmar categòricament Naison Mutizwa-Mangiza, director de l'informe sobre l'estat de les ciutats 2004-2005 (en aquest article se'n resumeixen els principals aspectes), elaborat per l'agència de l'ONU Habitat, i presentat aquesta setmana a Barcelona, dins el Fòrum Urbà Mundial. A la presentació formal de l'estudi també hi van intervenir Michael Cohen, arquitecte i director de la Facultat de Relacions Internacionals de la Universitat New School dels Estats Units, i Iuri Misseeu, d'UN-Habitat.
"La globalització només beneficia els professionals i la població amb educació i omet els treballadors no qualificats i els pobres". És l'avís formulat per Mutizwa-Mangiza sobre les repercussions de la mundialització econòmica a les ciutats, on resideix el 60% dels habitants del planeta i l'aportació dels quals als productes interiors bruts (PIB) dels països d'Amèrica del Nord i Europa és superior al 80% del total.
"Les ciutats són l'escenari dels majors canvis dels últims vint anys i el futur econòmic i social dels països depèn del que hi passi", va dir Cohen. Per això, l'avanç de la pobresa en els centres urbans -gairebé el 75% dels habitants de ciutats subsaharianes viuen a barris pobres i els sense sostre són més nombrosos que mai en les metròpolis occidentals- és una de les conseqüències més "significatives" de l'impacte de la globalització.
Mutizwa-Mangiza va assenyalar que la desaparició de les fronteres econòmiques ha impulsat el fenomen de les deslocalitzacions d'empreses fins ara radicades en ciutats occidentals. Una situació que ha generat "desocupació" i "inseguretat laboral" entre els sectors de la població com els treballadors no qualificats, especialment afectats per aquest fenomen. "L'esquerda entre rics i pobres és cada cop més gran", va advertir el director de l'informe, que ha apuntat com a causa de les dificultats dels perjudicats per les deslocalitzacions el seu impossible accés a les tecnologies de la informació.
L'informe d'UN-Habitat també analitza l'impacte cultural de la globalització en les urbs i constata que "les ciutats cada vegada són més cosmopolites i multiracials amb la proliferació d'espais urbans ètnics", focus d'acolliment dels immigrants. I és que l'any 2000 hi havia al planeta 175 milions d'emigrants internacionals, el 3% de la població mundial, els destins preferents dels quals eren, per aquest ordre, les ciutats dels Estats Units i el Canadà, d'Europa oriental i d'Europa occidental.
Com a exemple, l'informe es refereix a la "diàspora" de l'Índia, amb vint milions de natius per tot el món "que l'any passat van enviar al seu país 15.000 milions de dòlars", ha precisat Mutizwa-Mangiza. "Els immigrants suposen un dels reptes en la planificació i la gestió de les ciutats multiculturals", va afegir.
Segons el màxim responsable de l'informe, "els espais ètnics urbans acompleixen una funció social molt important en acollir els immigrants nouvinguts, però poden comportar aspectes negatius ja que si són barris segregats els seus habitants no s'integraran en la comunitat urbana més àmplia". Per això, Mutizwa-Mangiza va reclamar programes que "encoratgin en primer lloc els immigrants a aprendre l'idioma de la ciutat d'acolliment".
L'estudi també esmenta Barcelona i Bilbao com a exemple de ciutats que s'han servit de la cultura com a "estratègia per rellançar unes economies en cert declivi".
La informació al minut sobre els diàlegs, aquí
