L'abocament de fàrmacs i drogues d'abús als rius catalans arriba a índex molt elevats

En alguns casos han comportat la mort o la mutació de fauna dels rius
Periodista
01/02/2008 - 00:00
El doctor Damià Barceló ha presentat un estudi per inaugurar l'any de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
L'abocament de fàrmacs i drogues d'abús als rius catalans ha assolit les últimes dècades uns índexs molt elevats que en alguns casos han comportat la mort o la mutació de fauna dels rius. Tot i això, com que la detecció o abocament d'aquests contaminants és molt recent encara no està legislat el seu control a les aigües, i per tant algunes de les depuradores encara no estan preparades per eliminar aquests fàrmacs i drogues de les aigües.

L'estudi que el doctor Damià Barceló ha presentat per inaugurar l'any de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), conclou que anualment s'aboquen a les aigües del riu Ebre una quantitat d'Ibuprofeno (tant del que expulsa el cos humà després d'haver-lo consumit com de les restes que s'aboquen directament al vàter) de 2.920 quilos, una quantitat similar a la que s'aboca al mateix Ebre dels pesticides que es fan servir per al blat de moro. L'equip de Barceló ha monotoritzat la presència de 29 fàrmacs en les aigües de l'Ebre (entre ells l'Ibuprofeno), i la xifra en tots ells és significativa com per reflexionar-hi i actuar. La diferència entre la presència dels fàrmacs i dels pesticides és que aquests darrers estan contemplats dins de les directius europees, i per tant les plantes depuradores que hi ha al llarg del riu estan preparades per tractar-los i eliminar-los, però els fàrmacs encara no estan legislats i, per tant, encara no s'eliminen de l'aigua en totes les depuradores. L'estudi també ha demostrat que en els casos que les depuradores sí que tenen en compte l'eliminació de les restes de fàrmacs l'eficàcia és molt elevada.

Damià Barceló és director del Departament de Química Ambiental de l'IIQAB-CSIC (Institut d'Investigacions Químiques Ambientals de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques) i premi  Jaume I 2007 en l'àrea de protecció del medi ambient per la contribució de la seva recerca al sanejament i control d'aigües.

El fet que aquests productes contaminants no estiguin legislats és degut, segons Barceló, al fet que “no és fàcil posar un producte nou en la legislació, ja que primer cal demostrar que és tòxic, acumulable i no-biodegradable”. En la mesura que s'estudiï la seva presència als rius europeus i els efectes que té en els éssers vius fluvials, les directives europees els aniran regulant.

Com que no està regulat, molts dels estudis no n'estudien la presència, i és per això que fins fa poc temps no se'n tenien dades. El director del departament de Química Ambiental ha mostrat la importància de començar a recollir les dades amb un exemple: fa deu anys es va detectar al riu Anoia que les carpes mutaven de sexes

Els éssers afectats per la presència de fàrmacs als rius són sobretot peixos i insectes. Tot i això, a través del a cadena tròfica pot arribar fins a altres animals, com és el cas de la mort de voltors a l'Índia, segons ha explicat el doctor Barceló.

Tot i les dades que aporta l'estudi, ha subratllat que la població no s'ha d'espantar, ja que la presència d'aquestes substàncies és molt petita com per afectar una persona que begui aigua d'un riu.

Totes aquestes dades i conclusions que Barceló ha exposat apareixen en un article que es podrà llegir a partir del mes de febrer a la revista American Chemical Society.


Drogues d'abús
En la conferència, que es feia coincidint amb el lliurament dels IV Premis Joan Oró, Barceló ha explicat que un dels altres elements que s'ha estudiat és la presència de drogues d'abús als rius, que hi arriben a través del clavegueram de les ciutats.

Les dades recollides sobre la presència de drogues d'abús als rius són valuoses sobretot per poder conèixer els consums de drogues com la cocaïna, l'heroïna, el cannabis o l'èxtasi. Una de les xifres més rellevants en aquest sentit és que a través d'un càlcul fet sobre la quantitat de restes de cocaïna a l'entrada de la depuradora del Prat s'ha calculat que els 1,3 milions d'habitants que viuen en l'àrea d'aquesta depuradora consumeixen en total entre 20.000 i 40.000 dosis diàries de cocaïna.
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí