28/03/2003 - 00:00
.
Altres articles sobre la guerra:
Una guerra d'energoaddicte (de Ramon Folch). La guerra ecològica, l'altre front.L'urani empobrit es considera, amb freda ironia, com el campió de les municions. L'alta densitat d'aquest metall i el baix cost de fabricació permeten que un tanc pugui disparar lluny de l'abast del foc enemic, tot mantenint un inèdit poder de penetració. El poder de destrucció, per tant, és terrible. Els devastadors efectes d'aquest poder, però, no només afecten l'objectiu militar, sinó que tenen conseqüències molt greus sobre el medi. L'urani empobrit, o desgastat, és un subproducte del procés d'enriquiment al qual es sotmet aquest metall amb l'objectiu de produir combustible per a reactors nuclears i compoments per a armes atòmiques. L'urani empobrit és 40 vegades menys radioactiu que el natural, però manté quasi intacta la seva toxicitat química. El problema amb aquest metall és la toxicitat, i no tant la radiació, ja que quan crema -és a dir, quan es dispara-, produeix òxids d'urani, que són molt poc solubles en l'aigua o en els fluids humans. Aquests poden restar en l'aire en altes concentracions i ser inhalats per persones en el lloc de l'atac. També es mantenen al sòl i poden contaminar a través de la ingestió. Tot i que la Conferència per la Pau de La Haia de 1999 ja va reclamar la prohibició d'aquest tipus d'armes pel que podia suposar d'efectes indiscriminats sobre la població i el medi i que les mateixes Nacions Unides van adoptar el 1996 una resolució on s'insta tots els països membres a abandonar la producció, manipulació i utilització d'armament amb urani empobrit, l'urani empobrit torna a tenir un paper protagonista en els atacs de la coalició nordamericana i britànica contra l'Irak. Aquest metall, que té una densitat major que el ferro, es va 'estrenar' oficialment en la passada guerra del Golf, durant la qual les forces nordamericanes van deixar caure des dels seus avions més de 320 tones de municions i unes 50 tones més de bombes des dels tancs. Irak ha denunciat que aquest metall ha convertit en erms el que abans eren camps fèrtils i, igualment, ha assenyalat l'esgarrifós historial mèdic de malformacions, càncers i leucemies sobre la seva població, sobretot la infantil, que es relaciona amb la utilització de l'urani empobrit. L'urani empobrit també es va fer servir als Balcans fa deu anys. Un informe del Parlament Europeu estima que es van disparar prop de tres tones d'urani desgastat a Bòsnia i 10 més a Kosovo. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) ha fet diversos estudis, que han assenyalat el risc evident sobre el medi i les persones. Aquest document mostra els últims resultats d'un estudi fet a Bòsnia, i fet públic el passat dimarts, i és especialment útil perquè apunta una primera metodologia de recerca i un protocol d'acció per a la població afectada. La contaminació del sòl per impacte d'un projectil d'urani empobrit afecta una àrea d'entre un i dos metres. Si el projectil es deixa enterrat, aquest es corromp amb gran rapidesa i pot perdre fins al 25% de la seva massa en set anys. En uns 35 anys, el projectil pot desaparèixer del tot. L'efecte contaminador, no cal dir-ho, creix moltíssim en el cas de no eliminar els projectils dels llocs d'impacte. En tercer lloc, els efectes de l'urani empobrit són especialment greus en les aigües subterrànies. Fins ara, els estudis dels efectes d'aquests projectils s'havien fet just després d'un conflicte. En el cas de Bòsnia, la investigació es van fer set anys després de l'acabament de les hostilitats i, com era de preveure, s'han trobat moltes fonts d'aigua contaminades. Enaquests casos, es recomana la utilització de recursos alternatius i el control de les fonts contaminades durant diversos anys per comprovar l'evolució de la contaminació. Finalment, l'informe recull que també s'ha trobat contaminació en l'interior d'alguns edificis, dels quals la UNEP en recomana la descontaminació. L'ONU encara està a l'espera que l'OTAN li faciliti les coordenades de sis zones on va atacar amb aquests projectils amb l'objectiu de poder-les investigar. Tanmateix, a hores d'ara hi ha poc estudis científics exhaustius sobre aquesta qüestió, ja que fa relativament poc temps que s'ha començat a utilitzar el metall per a ús bèlic, i que la indústria de la guerra envolta la seva fabricació d'una 'comprensible' opacitat. Els països més rics del món són, a més, els primers usuaris d'aquestes armes. Hi ha constància que l'urani empobrit ha afectat igualment els militars nord-americans. Així ho denuncien almenys diverses associacions de veterans d'aquest país, on s'han donat molts casos de l'anomenada Síndrome del Golf, fet que corrobora una bona part de la comunitat científica. L'agència de l'ONU per al medi ambient recomana que, almenys, es segueixin els següents passos: Que es recullin els projectils del terra, que es cobreixin les zones contaminades amb terra neta o asfalt, que es manipulin i es transportin amb totes les garanties els projectils amb urani empobrit, que es determinin en informes oberts i públics els llocs on han explotat bombes d'aquesta mena i que s'investiguin amb especial diligència totes les queixes mèdiques que es puguin generar. La discreció expectant que fins avui prenia el món científic i els grans organismes internacionals està evolucionant cap a una presa de consciència dels inacceptables efectes colaterals d'aquesta tecnologia, que perjudica greument el medi i les persones que hi viuen.
