S'iniciarà un programa de reproducció en captivitat per garantir la pervivència de les 9 parelles reproductores que queden a Catalunya
SOSTENIBLE
10/02/2008 - 00:00
La variant sud de Lleida ajusta el seu traçat i incorpora les mesures correctores i compensatòries proposades pel Departament per preservar l’espai més important de nidificació de la trenca (Lanius minor) a la península Ibèrica
El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) vetlla per la conservació de la biodiversitat amb la protecció de la Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) de Torre-ribera (les Garrigues), l’única àrea de nidificació de la trenca (Lanius minor) a la península Ibèrica, de la qual només es té constància de 9 parelles reproductores. Al costat d’aquesta àrea, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) proposa la construcció de la futura variant sud de Lleida.
El sector de Torre-ribera es troba dins l’àrea de secà de Mas de Melons-Alfés, forma part de la xarxa Natura 2000 i ha estat designat com a ZEPA i lloc d’importància comunitària (LIC), entre d’altres valors, ja que aquesta zona concentra gairebé totes les parelles nidificants de trenca a Catalunya, i és l’àrea geogràfica més occidental de distribució mundial de l’espècie. La trenca està inclosa en la categoria d’espècie “en perill d’extinció” del Catàleg nacional d’espècies amenaçades, qualificació que obliga a valorar exhaustivament els projectes que puguin afectar el seu hàbitat i, per aquesta raó, la intervenció de Medi Ambient i Habitatge ha permès garantir la seva supervivència a través de la Declaració d’impacte ambiental del projecte de la futura variant sud de Lleida i les mesures correctores i compensatòries que s’hi inclouen.
Declaració d’impacte ambiental
Tant el DMAH com el DPTOP s’han compromès a minimitzar l’impacte de la infraestructura i garantir una actuació proactiva de protecció de la trenca i el seu hàbitat amb mesures compensatòries incloses a la Declaració d’impacte ambiental.
En aquest sentit, el DMAH, mitjançant la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció General del Medi Natural, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) de Lleida, i els Serveis Territorials del Departament a Lleida, ha avaluat les dues opcions que preveia el traçat i ha definit diverses mesures:
L’estudi d’impacte ambiental considera desplaçar el primer tram cap a l’oest, acostant-lo el màxim possible al Centre d’Intercanvi de Mercaderies de Lleida, i situar el traçat de manera limítrofa a la finca de Torre-ribera.
En la continuació d’aquest tram es plantejaven dues alternatives: una de més respectuosa amb la finca i amb la vegetació, i alhora allunyada de les zones de nidificació de la trenca, que és la que s’ha escollit finalment per al traçat de la futura variant, i una segona opció que tallava part dels límits definits de la ZEPA de Torre-ribera, travessant un sector agrícola d’alt valor per a l’espècie, situat entre Torre-ribera i el tossal de Moradilla, que afectava la continuïtat del corredor biològic.
Cal tenir present que la pèrdua de només un mascle o una femella reproductors representa la pèrdua del 10% de la població nidificant i que per sota de les 6-8 parelles nidificants la taxa de renovació de la població ja és negativa. Per això s’ha optat per la primera opció, més respectuosa amb l’hàbitat de la trenca.
Mesures de protecció de les poblacions de trenca
Des de 2005, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant els Serveis Territorials a Lleida, està duent a terme actuacions específiques de conservació de la població de trenca de Torre-ribera, amb la disposició d’elements d’alimentació suplementària, el control de depredadors, o la translocació de polls entre nius per tal de consolidar els efectius de població. Aquestes actuacions han permès mantenir el nombre de parelles nidificants, a més d’invertir la tendència decreixent, i afavorir una possible recuperació natural d’antics sectors de cria a Alfés, Artesa de Lleida i Castelldans.
En aquest sentit, Medi Ambient i Habitatge ha inclòs a la Declaració d’impacte ambiental un conjunt de mesures correctores encaminades a garantir la pervivència de la trenca. La principal novetat, a banda de les mesures que ja s’han estat duent a terme des de 2005, consisteix en el reforç de la població d’aquesta au a Torre-ribera amb l’aportació anual de 8-10 exemplars juvenils cada any, mesura que només es pot dur a terme creant un estoc reproductor en captivitat que asseguri la disponibilitat de polls de trenca, d’entre 7 i 10 dies, que és l’edat òptima per ser “adoptats” per parelles salvatges, així com d’exemplars juvenils a punt de volar, i que permetrà realitzar alliberaments directes en els seus hàbitats, on puguin afegir-se a d’altres grups familiars preexistents i, d’aquesta manera, puguin migrar als quarters d’hivern.
Així mateix, les mesures correctores preveuen seguir desenvolupant i ampliant les actuacions d’alimentació suplementària en els moments crítics del cicle reproductiu, fonamentalment durant l’eclosió i el creixement dels polls; el control de depredadors, especialment la garsa durant l’hivern i la primavera; i la gestió òptima de l’hàbitat perquè la trenca pugui recolonitzar noves àrees properes.
Un conveni per salvar una espècie en perill d’extinció
La trenca és un ocell migratori de l’ordre dels passeriformes que hiverna al sud d’Àfrica i que migra per criar a Àsia i a Europa oriental. A Catalunya, la situació de la trenca és crítica, ja que se n’han comptabilitzat només 9 parelles reproductores, les úniques a la península Ibèrica, i està inclosa en la categoria d’espècie “en perill d’extinció” del Catàleg nacional d’espècies amenaçades. Aquesta qualificació obliga a valorar exhaustivament els projectes que puguin afectar el seu hàbitat, format per arbres aïllats envoltats de planes de vegetació herbàcia.
Al pla de Lleida trobem la població més oriental d’aquesta espècie, a centenars de quilòmetres de les poblacions més properes. Això és resultat de la regressió de l’espècie a Europa central i occidental, a causa de les transformacions del territori. Els darrers 10 anys, la població de trenca a Catalunya i a la península Ibèrica ha anat perdent efectius a mesura que s’anaven perdent les zones de nidificació. Existien quatre nuclis reproductors, un a Osca, un a l’Empordà i dos a la plana de Lleida, però van anar desapareixent, atès que els seus efectius eren inferiors a les 5-6 parelles, per sota de la taxa de renovació, tret del sector de Torre-ribera, que es manté al límit de la viabilitat genètica, situada al voltant de les 8-10 parelles.
Amb la signatura del conveni previst a la Declaració d’impacte ambiental, el DMAH i el DPTOP desenvoluparan les mesures previstes, valorades inicialment en més d’un milió d’euros i per a un període de cinc anys, per aconseguir la recuperació d’aquesta espècie.
El sector de Torre-ribera es troba dins l’àrea de secà de Mas de Melons-Alfés, forma part de la xarxa Natura 2000 i ha estat designat com a ZEPA i lloc d’importància comunitària (LIC), entre d’altres valors, ja que aquesta zona concentra gairebé totes les parelles nidificants de trenca a Catalunya, i és l’àrea geogràfica més occidental de distribució mundial de l’espècie. La trenca està inclosa en la categoria d’espècie “en perill d’extinció” del Catàleg nacional d’espècies amenaçades, qualificació que obliga a valorar exhaustivament els projectes que puguin afectar el seu hàbitat i, per aquesta raó, la intervenció de Medi Ambient i Habitatge ha permès garantir la seva supervivència a través de la Declaració d’impacte ambiental del projecte de la futura variant sud de Lleida i les mesures correctores i compensatòries que s’hi inclouen.
Declaració d’impacte ambiental
Tant el DMAH com el DPTOP s’han compromès a minimitzar l’impacte de la infraestructura i garantir una actuació proactiva de protecció de la trenca i el seu hàbitat amb mesures compensatòries incloses a la Declaració d’impacte ambiental.
En aquest sentit, el DMAH, mitjançant la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció General del Medi Natural, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) de Lleida, i els Serveis Territorials del Departament a Lleida, ha avaluat les dues opcions que preveia el traçat i ha definit diverses mesures:
L’estudi d’impacte ambiental considera desplaçar el primer tram cap a l’oest, acostant-lo el màxim possible al Centre d’Intercanvi de Mercaderies de Lleida, i situar el traçat de manera limítrofa a la finca de Torre-ribera.
En la continuació d’aquest tram es plantejaven dues alternatives: una de més respectuosa amb la finca i amb la vegetació, i alhora allunyada de les zones de nidificació de la trenca, que és la que s’ha escollit finalment per al traçat de la futura variant, i una segona opció que tallava part dels límits definits de la ZEPA de Torre-ribera, travessant un sector agrícola d’alt valor per a l’espècie, situat entre Torre-ribera i el tossal de Moradilla, que afectava la continuïtat del corredor biològic.
Cal tenir present que la pèrdua de només un mascle o una femella reproductors representa la pèrdua del 10% de la població nidificant i que per sota de les 6-8 parelles nidificants la taxa de renovació de la població ja és negativa. Per això s’ha optat per la primera opció, més respectuosa amb l’hàbitat de la trenca.
Mesures de protecció de les poblacions de trenca
Des de 2005, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant els Serveis Territorials a Lleida, està duent a terme actuacions específiques de conservació de la població de trenca de Torre-ribera, amb la disposició d’elements d’alimentació suplementària, el control de depredadors, o la translocació de polls entre nius per tal de consolidar els efectius de població. Aquestes actuacions han permès mantenir el nombre de parelles nidificants, a més d’invertir la tendència decreixent, i afavorir una possible recuperació natural d’antics sectors de cria a Alfés, Artesa de Lleida i Castelldans.
En aquest sentit, Medi Ambient i Habitatge ha inclòs a la Declaració d’impacte ambiental un conjunt de mesures correctores encaminades a garantir la pervivència de la trenca. La principal novetat, a banda de les mesures que ja s’han estat duent a terme des de 2005, consisteix en el reforç de la població d’aquesta au a Torre-ribera amb l’aportació anual de 8-10 exemplars juvenils cada any, mesura que només es pot dur a terme creant un estoc reproductor en captivitat que asseguri la disponibilitat de polls de trenca, d’entre 7 i 10 dies, que és l’edat òptima per ser “adoptats” per parelles salvatges, així com d’exemplars juvenils a punt de volar, i que permetrà realitzar alliberaments directes en els seus hàbitats, on puguin afegir-se a d’altres grups familiars preexistents i, d’aquesta manera, puguin migrar als quarters d’hivern.
Així mateix, les mesures correctores preveuen seguir desenvolupant i ampliant les actuacions d’alimentació suplementària en els moments crítics del cicle reproductiu, fonamentalment durant l’eclosió i el creixement dels polls; el control de depredadors, especialment la garsa durant l’hivern i la primavera; i la gestió òptima de l’hàbitat perquè la trenca pugui recolonitzar noves àrees properes.
Un conveni per salvar una espècie en perill d’extinció
La trenca és un ocell migratori de l’ordre dels passeriformes que hiverna al sud d’Àfrica i que migra per criar a Àsia i a Europa oriental. A Catalunya, la situació de la trenca és crítica, ja que se n’han comptabilitzat només 9 parelles reproductores, les úniques a la península Ibèrica, i està inclosa en la categoria d’espècie “en perill d’extinció” del Catàleg nacional d’espècies amenaçades. Aquesta qualificació obliga a valorar exhaustivament els projectes que puguin afectar el seu hàbitat, format per arbres aïllats envoltats de planes de vegetació herbàcia.
Al pla de Lleida trobem la població més oriental d’aquesta espècie, a centenars de quilòmetres de les poblacions més properes. Això és resultat de la regressió de l’espècie a Europa central i occidental, a causa de les transformacions del territori. Els darrers 10 anys, la població de trenca a Catalunya i a la península Ibèrica ha anat perdent efectius a mesura que s’anaven perdent les zones de nidificació. Existien quatre nuclis reproductors, un a Osca, un a l’Empordà i dos a la plana de Lleida, però van anar desapareixent, atès que els seus efectius eren inferiors a les 5-6 parelles, per sota de la taxa de renovació, tret del sector de Torre-ribera, que es manté al límit de la viabilitat genètica, situada al voltant de les 8-10 parelles.
Amb la signatura del conveni previst a la Declaració d’impacte ambiental, el DMAH i el DPTOP desenvoluparan les mesures previstes, valorades inicialment en més d’un milió d’euros i per a un període de cinc anys, per aconseguir la recuperació d’aquesta espècie.
Etiquetes:
