Presenten 33 accions per adaptar la conca de la Tordera al canvi climàtic

Font: CREAF

26/01/2017 - 08:43

Taula rodona durant l'acte a Sant Celoni

El projecte europeu BeWater ha creat un procés participatiu innovador, basat en el diàleg i la col·laboració, implementat en quatre conques de rius mediterranis. S'han presentat a Sant Celoni les 33 accions corresponents a la conca de la Tordera i s'han valorat les opcions que hi ha d’aplicar-les.​

S'ha celebrat Sant Celoni (Vallès Oriental) l'acte final del projecte europeu BeWater.

En ell, s'han presentat les 33 accions recollides en el Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera, un dels quatre plans desenvolupats pel projecte juntament amb tres més de Xipre, Eslovènia i Tunísia. Els plans de les quatre conques presentats pel BeWater el passat octubre parteixen de condicions ambientals, socioeconòmiques i polítiques molt diferents, però comparteixen una sèrie de reptes comuns, en particular assegurar la quantitat i la qualitat de l'aigua. En total proposen 102 opcions de gestió de planificació de cada conca.

Durant la sessió s’ha destacat la importància de l’enriquiment per la reflexió quan el món científic i el mon social, mediambiental, econòmic analitzen i proposen junts; també s'ha posat de manifest que per l’adaptació a nivell de conca el paper dels municipis és clau i necessita suport per tal de poder implementar mesures i coordinar polítiques a nivell de conca, i també s'ha conclòs la necessitat de crear espais estables de participació real al territori, per conques i amb dinàmiques participatives.

33 accions per adaptar la conca de La Tordera al canvi global

Pel que fa a la conca de la Tordera, el grup de treball ha elaborat el primer pla d'adaptació a escala de conca que s'ha fet a Catalunya.

En total, es proposen 33 accions per assegurar la quantitat d'aigua (7 accions), per millorar la salut de l'ecosistema (10 accions), per mantenir o millorar la qualitat de l'aigua (4 accions) i per fer una gestió integral de l'aigua (9 accions). Les tres accions restants es proposen per fer front a dos o més reptes a la vegada.

D’aquestes 33 accions n’hi ha quatre de prioritzades. La primera és la d’acordar estratègies de gestió forestal adaptativa, que incloguin una visió àmplia i integrada de tots els elements de l’ecosistema. Així, “cal coordinar les pràctiques de gestió dels boscos amb les de gestió de l’aigua per a tenir una millor comprensió de com interaccionen el bosc i el cicle local de l’aigua”, explica Annelies Broekman, investigadora del CREAF i responsable del Cas d’Estudi de la Tordera.

La segona és la creació d’un centre de participació permanent, que sobretot faciliti l’accés a la informació i potenciï la iniciativa i la participació de la societat en processos de decisions que els afecten directament.

En tercer lloc, cal mantenir el règim de cabal ecològic del riu, és a dir, el cabal mínim per garantir que el riu pugui mantenir les seves funcions vitals. Per a fer-ho possible, “és necessària una nova normativa que faci compatibles les extraccions dels diferents usos de l’aigua amb el manteniment del cabal ecològic”, comenta Anabel Sánchez, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte BeWater.

Finalment, es recomana crear un pla integral per a la protecció del delta de la Tordera. Aquest pla, a més de la protecció i recuperació de les zones humides, els aqüífers, la costa, els ecosistemes marins i altres espais naturals, hauria d’incloure i harmonitzar les activitats socioeconòmiques presents a la desembocadura de la Tordera.

Participants en un dels tallers durant el desenvolupament del projecte BeWater per a la conca de la Tordera. Font: BeWater Project

Presentació dels resultats i perspectives de futur

Anabel Sànchez i Annelies Broekman han presentat aquests resultats i accions durant l’acte. La trobada ha servit alhora per avaluar de forma compartida el procés i la metodologia de treball emprada i, sobretot, per explorar com podem seguir endavant per donar-li sentit i projecció a la feina feta conjuntament amb tots els actors vinculats a la conca de la Tordera. Per això l’acte final del BeWater també va destinat als diferents estaments de l’Administració pública, qui en última instància ha de decidir si aplicar o no les accions proposades.

Per altra banda, Marta Miralles, de l’Ajuntament de Sant Celoni i que ha participat intensament en les reunions i tallers desenvolupats durant el projecte, explica que “el Pla de Gestió Adaptatiu per la Conca de la Tordera ha de permetre als municipis reforçar el suport polític a l’hora d’implementar les accions d’adaptació al canvi climàtic”. Roser Maneja, investigadora de l’ICTA-UAB i de l’Observatori de la Tordera i que també ha estat present durant tot el projecte, valora molt positivament el treball fet fins ara: “aquest projecte ha creat una plataforma excel·lent per fomentar que la comunitat científica pogués interactuar directament amb els actors locals per construir solucions al canvi global”.

Pantà de Santa Fe del Montseny, a la conca de la Tordera. Font: BeWater Project

Implicar la societat en la presa de decisions millora l’eficàcia de les estratègies de gestió de l’aigua

Les projeccions futures de canvi climàtic per a la regió mediterrània alerten que l’augment de l’escassetat d’aigua i de les sequeres podrien afectar significativament els habitants de les diverses conques hidrogràfiques, amb pèrdues socioeconòmiques substancials i greus impactes ambientals. Annelies Broekman comenta que “es necessiten amb urgència noves estratègies de gestió de l’aigua, però també que aquestes puguin comptar amb alt grau d’acceptació per part dels afectats”. I Anabel Sànchez afegeix que “per maximitzar l’eficàcia de les solucions proposades, les comunitats locals s’han de comprometre amb aquest tipus d’estratègies i jugar un paper actiu en el seu desenvolupament”.

Per això, s’han tingut en compte tots els sectors que utilitzen l’aigua, amb un èmfasi especial en les poblacions locals, el turisme i l’ús de l’aigua per fins agrícoles. Els plans contenen informació sobre opcions de gestió d’aigua que es poden implementar de manera singular o combinar-les per maximitzar les sinergies entre elles. Els plans també inclouen informació sobre els costos, les responsabilitats i el monitoratge de l’eficàcia de totes les opcions de gestió de l’aigua. Aquest enfocament participatiu i innovador es podrà replicar a altres conques mediterrànies. És per això que el projecte BeWater serà una font d’inspiració en l’àmbit de la planificació participativa de la gestió de l’aigua, conclouen les investigadores del CREAF.

Els darrers passos del BeWater

Després de tres anys de treball participatiu entre científics, gestors i ciutadania, BeWater ja ha publicat els plans de gestió adaptativa de l’aigua per a quatre conques mediterrànies amenaçades pels efectes del canvi climàtic: la Tordera, el Pedieos (Xipre), el Rmel (Tunísia) i el Vipava (Eslovènia).

El proper 9 de febrer, els socis del projecte presentaran els resultats a Brussel·les i on es posarà de manifest la necessitat de desenvolupar els plans d’adaptació de les conques fluvials integrant tots els actors interessats. A més, es presentaran les recomanacions a seguir per part d’aquelles persones encarregades del disseny de polítiques destinades a fer front el canvi global a nivell Europeu. I durant els dies 7 i 8 de març tindrà lloc a Eslovènia una conferència internacional sobre l’adaptació en la gestió de l’aigua, per a compartir les experiències d’interacció entre ciència i societat desenvolupades en el projecte BeWater i en altres iniciatives.


 

Relacionats

Notícia

Les meses formen part del projecte Life Clinomics, liderat per la Diputació de Barcelona, que té com a objectiu preparar aquests territoris i les respectives activitats socioeconòmiques per als impactes del canvi climàtic; en concret, vol analitzar com impactarà el canvi climàtic sobre la gestió agroforestal, la pesca i el turisme i vol posar en marxa i donar suport a les diferents iniciatives per adaptar-se a aquests impactes.

Reportatge

L’Alt Penedès és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.

Article

L’Observatori de la Tordera és un projecte interdisciplinari que neix el 1996 en el què participen l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Celoni, d’Hostalric i d’Arbúcies.

Butlletí