Viatjar per viatjar

Els innombrables desplaçaments turístics actuals no acaben de ser realment un viatge
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
11/07/2017 - 12:53

La meva àvia Esperança, als 84 anys, no es volia morir perquè «encara no ho havia vist tot», deia. No havia vist pràcticament res, de fet. Nascuda a Gràcia l’any 1885, quan Gràcia era un municipi i no un barri de Barcelona, havia arribat fins a Sangarrén, un poblet d’Osca d’on era la seva mare. I prou. Un recorregut més aviat limitat. De jove, a l’estiu anava al Vallès, a vegades; de gran, a Vallvidrera. Encara no ho havia vist tot, en efecte.

Al llarg de la història, la gran majoria d’humans no es van moure d’on van néixer. Ho pensava revisitant el poblat ibèric d’Ullastret (en realitat va ser una considerable ciutat fa 2.500 anys, la capital dels indigets). Viatjar era una raresa i fer-ho per plaer, una extravagància. Viatjar era perillós. Si volies veure món, et feies legionari o mariner, però acabaves degollat o al fons del mar. La immensa majoria dels habitants d’Índica (sembla que així es com es deia Ullastret) no van sortir mai de l’actual Empordà. Fins fa poc, la gent no viatjava.

Per contra, no pots caminar avui per Barcelona, Gràcia inclosa, sense trobar gent de tot arreu. Gent que ha fet d’aquells antics viatges rars i arriscats un desplaçament intranscendent, segurament decidit amb displicència només uns quants dies abans. Qualsevol destí és a prop, a menys de 48 hores. Només cal plantar-se a l’aeroport. Si ho pogués veure Phileas Fogg, que de circumval·lar la Terra en 80 dies a les acaballes del segle XIX en féu una proesa! Per no parlar de Juan Sebastián Elcano, el primer a aconseguir-ho, el 1522, després de tres anys i un mes de penosa navegació...

La gran pregunta és: què en traiem de tots aquests innombrables desplaçaments actuals que no acaben de ser pròpiament un viatge? Tenen un cost energètic fabulós i indueixen canvis no sempre positius en els llocs d’arribada. Alguns s’ho passen bé. Uns quants aprenen coses. Mancats de referents, la majoria sobrevolen llocs sense entendre gran cosa, temo. Cal, realment, haver-ho vist tot, per sobre i massa de pressa?

*Article publicat a El Periódico de Catalunya


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Va tenir lloc al pàrquing del Parc Nou d’Olot l’arribada del primer ral·li de cotxes elèctrics de Catalunya dedicat a l’eficiència energètica.

Notícia

Els dos nous cotxes s'utilitzaran a les àrees d'Urbanisme i d'Obres i Serveis i permetran millorar el parc mòbil de l'Ajuntament, reduir costos econòmics en combustible i en manteniment dels vehicles i, sobretot, reduir les emissions a l'atmosfera i la contaminació acústica.

Notícia

La Diputació de València treballarà per implementar la mobilitat elèctrica als municipis de la demarcació de València a través del Pacte de les Alcaldies i el Pla del Vehicle Elèctric i Desplegament de la Infraestructura de Recàrrega de la Comunitat Valenciana.

Butlletí