Viatjar per viatjar

Els innombrables desplaçaments turístics actuals no acaben de ser realment un viatge
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
11/07/2017 - 12:53

La meva àvia Esperança, als 84 anys, no es volia morir perquè «encara no ho havia vist tot», deia. No havia vist pràcticament res, de fet. Nascuda a Gràcia l’any 1885, quan Gràcia era un municipi i no un barri de Barcelona, havia arribat fins a Sangarrén, un poblet d’Osca d’on era la seva mare. I prou. Un recorregut més aviat limitat. De jove, a l’estiu anava al Vallès, a vegades; de gran, a Vallvidrera. Encara no ho havia vist tot, en efecte.

Al llarg de la història, la gran majoria d’humans no es van moure d’on van néixer. Ho pensava revisitant el poblat ibèric d’Ullastret (en realitat va ser una considerable ciutat fa 2.500 anys, la capital dels indigets). Viatjar era una raresa i fer-ho per plaer, una extravagància. Viatjar era perillós. Si volies veure món, et feies legionari o mariner, però acabaves degollat o al fons del mar. La immensa majoria dels habitants d’Índica (sembla que així es com es deia Ullastret) no van sortir mai de l’actual Empordà. Fins fa poc, la gent no viatjava.

Per contra, no pots caminar avui per Barcelona, Gràcia inclosa, sense trobar gent de tot arreu. Gent que ha fet d’aquells antics viatges rars i arriscats un desplaçament intranscendent, segurament decidit amb displicència només uns quants dies abans. Qualsevol destí és a prop, a menys de 48 hores. Només cal plantar-se a l’aeroport. Si ho pogués veure Phileas Fogg, que de circumval·lar la Terra en 80 dies a les acaballes del segle XIX en féu una proesa! Per no parlar de Juan Sebastián Elcano, el primer a aconseguir-ho, el 1522, després de tres anys i un mes de penosa navegació...

La gran pregunta és: què en traiem de tots aquests innombrables desplaçaments actuals que no acaben de ser pròpiament un viatge? Tenen un cost energètic fabulós i indueixen canvis no sempre positius en els llocs d’arribada. Alguns s’ho passen bé. Uns quants aprenen coses. Mancats de referents, la majoria sobrevolen llocs sense entendre gran cosa, temo. Cal, realment, haver-ho vist tot, per sobre i massa de pressa?

*Article publicat a El Periódico de Catalunya


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
El consistori també instal·larà una pèrgola fotovoltaica a una nova estació de recàrrega

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda iniciarà un nou projecte de promoció de la mobilitat elèctrica obert a la ciutadania durant la inauguració dissabte 9 de juny dels nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics a l’aparcament de la Granja Soldevila. La primera edil també va fer pública la creació en aquest espai d’una placa fotovoltaica, que construiran el proper curs alumnat dels instituts Estela Ibèrica de Santa Perpètua i Escola Industrial de Sabadell.

Notícia

L'Ajuntament de Calaf compra un vehicle elèctric a través del sistema de compra agregada de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El cost és de 30.835,66 euros i suposarà un conjunt d'avantatges energètics, ambientals i econòmics per al municipi.

Notícia
Prioritzarà les actuacions que aportin un transvasament de mobilitat a la bicicleta, que aportin valor afegit al territori i que promoguin la intermodalitat
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat que el Departament reactivarà la primera convocatòria d’ajuts a ens locals per a l’execució de vies ciclistes interurbanes i urbanes, “que va quedar aturada per l’aplicació de l’article 155”. El programa podrà generar una inversió total de 48 MEUR”.Damià Calvet ha remarcat que aquestes subvencions prioritzaran “aquelles actuacions que aportin un transvasament de mobilitat a la bicicleta, que aportin valor afegit al territori i que promoguin la intermodalitat”.

Butlletí