L'anomenada "última zona gelada" de l'Àrtic es trenca per primera vegada

Font: CCMA

27/08/2018 - 19:19

El gel marí més antic i gruixut de l'oceà Àrtic s'ha trencat per primera vegada des que hi ha registres. La trencadissa s'ha produït en dues ocasions aquest any, segons ha publicat aquesta setmana el diari The Guardian. L'última, a principis d'agost, ha estat la més gran. Les prediccions indiquen que el gel de l'oceà Àrtic desapareixerà del tot a l'estiu en algun moment entre el 2030 i el 2050.

 

L'últim bastió gelat
La zona marítima situada al nord de Groenlàndia es considerava "l'última zona gelada", un territori permanentment congelat, que hauria de ser l'última barrera de resistència en un món cada cop més reescalfat.

El gel d'aquesta zona és molt compacte gràcies a la deriva transpolar, un corrent que empeny el gel des de Sibèria fins a la costa groenlandesa. El gel s'apila i assoleix un gruix mitjà d'uns 4 metres, però amb algunes zones on pot arribar als 20 metres. Es tracta d'una massa de gel molt difícil de moure.

Segons Ruth Mottram, de l'Institut Meteorològic Danès (DMI), l'obertura d'un canal d'aigua a la costa nord de Groenlàndia "és inusual", i pot indicar que, en realitat "l'última àrea de gel pot estar més a l'oest".

L'investigador Walt Meier, del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels Estats Units (NSIDC), indica que al febrer, al març i a mitjans d'agost, el vent ha allunyat el gel de la costa. L'escalfament accelerat dels últims anys està aprimant la capa de gel, fins i tot en aquesta zona més compacta, i això la fa més fàcil de moure.

El científic Thomas Lavergne, de l'Institut Noruec de Meteorologia, qualifica aquest fet com a "espantós", perquè aquest gel antic es desplaçarà cap a zones on es fondrà amb més facilitat. El mal estarà fet, encara que el canal obert es torni a congelar durant les pròximes setmanes.

Vents càlids
El trencament del gel està més associat als vents que no pas a la fusió, però aquest comportament del vent coincideix amb dos pics de temperatura. Per exemple, a principis d'any, zones que solen estar al voltant dels -20ºC van estar deu dies per sobre del punt de congelació.

La setmana passada, el gel es va tornar a trencar, coincidint amb els vents càlids i una temperatura rècord de 17ºC a l'estació del cap Morris Jesup, el punt més septentrional de Groenlàndia. L'escalfament de l'aigua retardarà la congelació posterior. El canal es tornarà a tancar, però es preveu que més tard del normal.

Una altra dada significativa és la cobertura de gel àrtic a la zona de l'arxipèlag noruec de Svalbard, que aquesta setmana se situa un 40% per sota de la mitjana per primer cop des del 1981, segons les dades del Servei del Gel de Noruega. Almenys 14 dies del mes de juliol van marcar mínims històrics en aquesta regió.

Keld Qvistgaard, el coordinador del Servei de Gel a Dinamarca, va dir que el buit entre la costa groenlandesa i la massa de gel principal de l'agost és un esdeveniment remarcable i inusual per la dimensió i perquè ha anat més a l'oest del cap Morris Jesup.

Anomalies tèrmiques
Les temperatures àrtiques anòmales han alarmat els científics climàtics des del començament de l'any. Durant l'hivern, una onada de calor va fer témer per l'afebliment del vòrtex polar, una zona de baixes pressions que se situa sobre les regions polars i les manté refrigerades. Un vòrtex més feble permet més entrades d'aire càlid al pol, i augmenta l'arribada d'aire fred al nord d'Europa o el Regne Unit.

A més a més, el corrent del Golf, que porta aigua càlida des del Carib i a través de l'Atlàntic fins a l'oest d'Europa, es troba en el nivell més feble en 1.600 anys, a causa de la fosa del gel de Groenlàndia i l'escalfament dels oceans.

Amb menys circulació d'aigua i aire, els sistemes meteorològics tendeixen a durar més temps. Precisament, un front càlid estacionari va ser el responsable de les temperatures rècord a Lapònia i dels incendis forestals a Sibèria, gran part d'Escandinàvia i en altres llocs del cercle polar àrtic.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
 

Després de dues setmanes de negociacions cruentes, amb hores extres, les gairebé 200 persones que es van reunir a Katowice (Polònia) per a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP24) van adoptar dissabte 15 de desembre un conjunt de pautes d'implementació per al marc de l'Acord de París de 2015, destinades a mantenir l'escalfament global per sota dels 2 ° C en comparació amb els nivells preindustrials.

Entrevista

Laura Gouverneur és gestora municipal de Protecció Climàtica de la ciutat de Wiesbaden (Alemanya) i va ser ambaixadora de la COP2017 de l’Aliança del Clima. La seva tasca es traduir estratègies en accions i involucrar la ciutadania i les empreses. Parlem amb ella sobre els reptes internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i el paper dels governs locals en aquesta tasca.

Entrevista

Julie Laernoes va ser una de les veus més lúcides i crítiques de l'última conferència de l'Aliança del Clima celebrada el passat octubre a Barcelona. Laernoes és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Nantes i membre de la Junta Directiva de l'Aliança, aquesta gran xarxa de ciutats contra el canvi climàtic, però també ha estat militant ecologista durant anys.

 

Butlletí