Font: AMB
Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), el Visor de fauna de l'AMB ha recollit un total de 338 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2020. Aquestes observacions inclouen rèptils, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells.
Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), el Visor de fauna de l'AMB ha recollit un total de 338 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2020. Aquestes observacions inclouen rèptils, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells. En total, 256 ocells, dels quals més del 70 % són espècies protegides com el pit-roig, el blauet, la puput, la mallerenga o el raspinell. Aquesta dada pren especial rellevància quan es contrasta amb el total d'espècies d'ocells observades a tot Catalunya durant el 2020, que han estat 379, segons dades facilitades per l'ICO, la qual cosa suposa un 67 % d'observacions a través del Visor de fauna metropolità del total d'espècies d'ocells de Catalunya.
Els parcs i platges que han registrat més espècies faunístiques han estat les platges de Viladecans (141) i el Prat de Llobregat (131), el Jardí Botànic Històric (121), el Jardí Botànic (115), ambdós a Barcelona, i el parc de Can Zam (102) a Santa Coloma de Gramenet.
Totes les dades obtingudes s'han recopilat al web de l'AMB a través del Visor de fauna. Aquesta eina recull les observacions als parcs i platges metropolitans, que pot introduir qualsevol persona a través de les aplicacions Ornitho i Ocells dels Jardins. Només cal donar-s'hi d'alta.
Projectes de ciència ciutadana
Moltes de les observacions provenen de les dades que s'han recollit durant les activitats de ciència ciutadana organitzades per l'AMB i els ajuntaments als parcs i platges metropolitans, dins del programa Aprenem a la Xarxa. En aquestes activitats, dirigides per educadors ambientals, els ciutadans s'acosten al treball de camp que porten a terme els experts per fer estudis de fauna i participen directament en la recerca d'informació i coneixement de la biodiversitat.
Els parcs i platges metropolitans
Els parcs urbans i periurbans ofereixen una gran riquesa d'hàbitats (parets, teulades, murs de pedra seca, zones arbrades, racons amb fusta morta, basses i estanys, etc.), que afavoreixen la conservació de determinades espècies silvestres i tenen un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, cosa que facilita la mobilitat d'espècies entre diferents zones verdes urbanes i també amb els entorns naturals propers.
Pel que fa a les platges, tenen un paper important en la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'AMB. En primer lloc, perquè contenen espècies de flora i fauna d'un elevat interès per a la conservació —com la vegetació psammòfila (de zones sorrenques) o el corriol camanegre, que nidifica en algunes d'aquestes platges— i, d'altra banda, perquè són uns elements en forma d'ecotò ecològic, és a dir, de transició entre els ecosistemes terrestres i els marins, que regulen nombrosos processos ecològics, com les migracions i hivernades de múltiples aus.
El 2018, l'AMB va publicar el Pla de millora de la biodiversitat (PMB), al qual es van recollir les línies estratègiques per a una millora i conservació de la biodiversitat i del potencial educatiu dels parcs i les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de llavors, moltes de les actuacions ja s'han implantat i formen part del dia a dia en la gestió sostenible d'aquests espais.
