Claus per estructurar la tarifa de l'aigua

Per tal d'ajudar els municipis a prendre les decisions més idònies en cada cas a l'hora d'establir la tarifa de l'aigua, s'ha celebrat a Barcelona una jornada específica, dins el cicle "Fortaleses i debilitats sobre la gestió local del preu de l'aigua", organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

La ponència central ha estat a càrrec de Rafael Montserrat, gerent d'Aigües de Mataró i vice-president de la patronal de subministradors d'aigua de Catalunya, qui ha plantejat les diverses maneres d'estructurar la tarifa, i les conseqüències que se'n deriven, tot tenint en compte alguns criteris bàsics que s'han de contemplar en tots els casos: la tarifa ha de cobrir els costos del subministrament i de les instal·lacions, cal garantir un preu que permeti l'accés de tots els ciutadans, i es pot penalitzar l'alt consum per tal d'induir un ús responsable.

En aquest sentit, s'ha destacat que l'augment de la tarifa ha estat una de les claus perquè Mataró hagi baixat de 170 litres per persona i dia el 1981 a 103 litres que es consumeixen actualment.

Opcions de tarifa de l'aigua
En el repàs realitzat per Montserrat sobre les possibilitats a l'hora d'estructurar la tarifa, la més bàsica seria una quota fixa per abonat, amb independència del consum, que tot i que aquí ens soni força estranya, és la que s'aplica a diverses ciutats dels Estats Units. L'altra manera fàcil és posar un preu al metre cúbic d'aigua i cobrar en funció dels que es consumeixen. Són, però, plantejaments simplistes que no afavoreixen l'estalvi ni garanteixen uns ingressos mínims pel servei.

Una altra fórmula és l'establiment d'un consum mínim, al qual s'hi sumen els metres cúbics que el superin. Tot i que d'entrada no sembla adequat fer pagar uns litres de manera obligada, pot ser la solució idònia per poblacions amb gran nombre de segones residències, on cal oferir i mantenir la qualitat del servei tot i que el consum d'aquests habitatges es redueixi a només unes setmanes l'any.

La manera més habitual actualment, però, és la de cobrar una quota fixa pel servei, i una tarifa pels metres cúbics per mòduls de consum, de manera que es garanteix un preu assequible per les necessitats domèstiques bàsiques, i se n'aplica un més car per als qui gasten més aigua, com el cas de les piscines.

La tarifa pujarà
Segons ha indicat Rafael Montserrat, la tarifa d'aigua ha de cobrir les despeses de les instal·lacions, del personal, de l'energia i el transport associats al subministrament d'aigua, i la pròpia compra d'aigua. A més a més, cal contemplar un percentatge de beneficis per poder-los reinvertir en la millora i ampliació del servei. Amb tot això es pot determinar la tarifa mitjana d'un municipi, però haurà de ser el ple de l'ajuntament el que decideixi com tarifar-la: fer distinció entre ús domèstic i industrial, cobrar més car als qui gasten més aigua o no...

En aquest sentit, s'ha destacat que aquests preus més alts "ja han deixat de ser el jaciment que eren". Durant els darrers anys han proporcionat uns ingressos que han compensat la tarifa més barata -que paga més d'un terç de la població-, però "estem vivint un moment de canvis d'hàbits" i es redueix el consum. I això cal tenir-ho en compte també a l'hora de marcar les tarifes: és probable que calgui augmentar-les totes per poder cobrir els costos, ara que gairebé ja ningú arriba al consum de les més cares. I també perquè l'aigua que s'adquirirà de dessaladores serà més cara que la dels embassaments. En qualsevol cas, però, ha de continuar sent assequible per tota la població.

Caldrà també realitzar una tasca didàctica per explicar els perquès dels imports de les tarifes. Aquest serà, precisament, el tema que s'abordarà en la tercera jornada d'aquest cicle, prevista per al proper 19 de maig.

Grups de treball
A més de la ponència, posteriorment s'han realitzat debats en quatre grups de treball, en els que els més de 60 assistents a la jornada -incloent-hi regidors, tècnics municipals, enginyers, representats d'empreses d'aigües i de la universitat- han pogut discutir les fortaleses i debilitats dels criteris implicats en el preu de l'aigua.

Les conclusions es redactaran i es penjaran a la web, tal i com ja es va fer en la primera jornada, de la que ja es pot consultar l'informe.

Documents:
- Ponència de Rafael Montserrat sobre els criteris per estructurar la tarifa de l'aigua (PDF)
- Document de resultats de la primera jornada del cicle Fortaleses i debilitats sobre la gestió local del preu de l'aigua: La informació essencial per establir el preu de l'aigua (PDF)