La vigília de la Diada de Sant Jordi es pot considerar una bona data, o no, per presentar un llibre, tot depèn de si és té en compte l'alta quantitat de títols que veuen la llum aquestes dates. Però sigui com sigui, l'editorial Gustavo Gili va aprofitar el dia per presentar el segon volum de Vivienda y sostenibilidad en España, dedicat a l'habitatge col·lectiu -el primer volum se centrava en l'unifamiliar- obra de l'arquitecte Toni Solanas.
Aquest llibre pretén ser un primer catàleg del que s'ha fet en construcció sostenible a l'estat espanyol, elaborat en base a l'estudi dels projectes i a entrevistes i qüestionaris als arquitectes. Tal i com es va dir a la presentació, "una guia per estudiar i copiar".
La construcció és responsable d'un terç de les emissions de CO2 a l'Estat espanyol. A més a més, pot incidir en els consums d'energia i aigua i en la generació de residus durant molt de temps, donat el llarg cicle de vida dels seus productes. Per això "és molt important que la professió faci aquesta reflexió", va destacar Núria Pedrals, directora general de Qualitat en l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge de la Generalitat. Una reflexió que s'ha de convertir en "cultura de la sostenibilitat" -en paraules de la regidora barcelonina Imma Mayol- emprant el sentit comú, la recuperació d'antics sabers i combinant-ho amb les innovacions tecnològiques sense que aquestes esdevinguin el centre de les millores.
Pedrals ja va destacar que aquest "sentit comú" es trobava en el centre de la majoria de projectes, que utilitzaven tècniques tan antigues i senzilles com oblidades actualment, tals com les ventilacions creuades o els espais intermedis, i va defensar el Decret d'Habitabilitat que està preparant el seu departament per ajudar -des de la normativa- a recuperar algunes d'aquestes tècniques. "El que manca, però -va matisar- és més rigor en alguns projectes. Superar les simples tècniques bioclimàtiques per desenvolupar una veritable edificació sostenible". També va posar l'accent en que alguns dels exemples del llibre -sobretot els d'habitatge protegit- "demostren que totes les vivendes es podrien fer així".
Analitzant les enquestes als arquitectes que realitza el llibre, el també arquitecte Albert Cuchí reflexionava a la presentació: "Com veiem des de la professió la sostenibilitat? Segons les respostes sembla o bé un tema d'elegància o una qüestió que la tecnologia ja resoldrà. Però ens ho podem permetre això en la urgència actual?", es va preguntar. Per això Cuchí va demanar que s'entengui la sostenibilitat, no com un objectiu, sinó com un mitjà.
En aquest sentit, Toni Solanas va recordar que la sostenibilitat no és tan sols una qüestió ambiental, sinó que "té tres potes: l'econòmica, la social i la purament ambiental". Per això va reconèixer que en el llibre hi havia "pocs exemples sostenibles" en el sentit més global del terme i que un dels pocs que ho eren -un projecte de cooperativa de reciclatge d'oli i turisme rural a Granada- no es realitzaria mai, va lamentar.
