Les plantacions lineals d'arbres associades a vies de comunicació i cursos fluvials són una pràctica amb una llarga trajectòria a Europa. Les primeres referències es remunten a l'època romana, quan es promogueren les plantacions d'espècies com l'om i el xiprer al llarg de les vies i carreteres. Durant l'Edat Mitjana, però, l'abandonament de la xarxa viària va afectar també l'arbrat associat, que no es va començar a recuperar fins al s. XVI. Aquesta recuperació fou especialment reeixida a França, i més enllà de qüestions estètiques, que també hi eren, s'ha relacionat sovint amb altres motius, des del simple fet de proporcionar abric als viatgers, fins a l'explotació de la fusta per a llenya en cas d'escassetat o de conflicte bèl·lic o la seva utilització com a element identificatiu de pobles i viles. Sigui com sigui, però, el que ens n'ha pervingut són uns elements amb un interès estètic i paisatgístic de primer ordre.
Al nostre país, la recuperació de les vies arbrades s'associa amb l'arribada de les tropes napoleòniques, a principis del s. XIX, i el seu impuls definitiu data de la segona meitat del s. XIX, quan l'enderroc de les muralles medievals va permetre, a més, l'aplicació de fileres arbrades en passeigs i avingudes urbanes.
Durant les darreres dècades del s. XX, però, a causa de l'avanç implacable de l'ús del cotxe, que va trobar en els trams arbrats un element incòmode, i de les plagues i malures que van afectar algunes de les espècies més freqüents en aquests trams, aquests es convertissin en un element cada vegada més rar. En canvi, al mateix temps, el deteriorament de les condicions ambientals a les grans ciutats va portar a una progressiva reivindicació de la presència d'arbres dins el teixit urbà. En aquest, l'arbrat pot ajudar a conferir diversitat i varietat al paisatge urbà, al mateix temps que desenvolupa una important funció ecològica, ja que permet la connexió entre zones verdes.
El reconeixement d'aquesta doble condició, de patrimoni històric i d'element de millora paisatgística i ambiental en contextos urbans, ha motivat en els darrers anys una progressiva revalorització dels passeigs arbrats. Fins al punt que la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge (DGAP) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va obrir l'any 2006 una via d'ajuts a projectes ideats per preservar els passeigs existents i fomentar la implantació de noves plantacions lineals. I, durant el 2007, la DGAP va encarregar a Jordi Bellmunt, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l'elaboració d'un document de referència per facilitar als ajuntaments interessats l'accés a aquests ajuts.
El resultat és l'Estudi històric i manual pràctic de passeigs arbrats a les ciutats, viles i pobles de Catalunya, que va ser presentat a Barcelona el darrer dijous 3 d'abril en una jornada organitzada pel DPTOP per presentar alguns dels instruments dissenyats pel Departament per a la implementació de les polítiques de paisatge. La jornada, organitzada conjuntament per la DGAP i el Foment de les Arts i del Disseny (FAD), va tenir lloc a la seu d'aquesta darrera institució i va comptar amb la presència del propi Bellmunt, així com de diferents representants del DPTOP.
Un manual de bones pràctiques
L'estudi de Bellmunt pretén ser alhora un manual de bones pràctiques en matèria de passeigs arbrats i un document de referència per orientar els ajuntaments que desitgin millorar o promoure l'arbrat públic.
El manual s'estructura en quatre grans blocs: al primer es presenta un estudi històric dels passeigs arbrats a Catalunya i a Europa, amb una especial atenció al cas francès, que es considera com el principal model de referència. El segon bloc inclou recomanacions de qualitat encaminades a fornir criteris mesurables (amplades desitjables, patrons de distribució arbòria, etc) per millorar la qualitat dels passeigs arbrats. En tercer lloc, l'estudi presenta aplicacions concretes dels criteris presentats a l'apartat anterior, amb exemples de ciutats i viles franceses i italianes. Finalment, l'estudi descriu el cas de tres ciutats catalanes que encara conserven avingudes arbrades importants: Reus, Olot i les Borges Blanques. Es presenten propostes tant per al manteniment dels alineaments arbrats existents, com per fomentar nous trams arbrats en contextos on, fins ara no han estat presents. En aquest sentit, un dels exemples proposats és el dels afores d'Olot, on l'arbrat pot contribuir a reduir l'impacte paisatgístic de les implantacions industrials recents.
Eines per al desenvolupament de les polítiques de paisatge a Catalunya
La jornada s'inseria dins la campanya endegada pel DPTOP per donar a conèixer les diferents eines de què s'ha dotat per implementar les actuals polítiques de gestió i intervenció del paisatge d'ençà de la darrera legislatura.
En primer lloc, el Secretari de planificació territorial, Oriol Nel·lo, va explicar que el paisatge a Catalunya està experimentant una transformació accelerada que fa que es vegi cada vegada més desproveït dels seus valors patrimonials, ambientals i econòmics. Segons Nel·lo, aquesta situació justifica la necessitat urgent d'implementar polítiques de gestió del paisatge. En el cas català, aquestes es concreten principalment en l'elaboració del cos normatiu corresponent, encapçalat per la Llei de paisatge, la creació d'institucions encarregades de la gestió i ordenació i estudi del paisatges (la DGAP i l'Observatori del Paisatge), la creació de línies d'ajut per a operacions de millora paisatgística i la sensibilització de la població en matèria de paisatge, començant per les escoles.
Per la seva part, Joan Ganyet, Director general d'arquitectura i paisatge, va aprofundir en les actuacions concretes que es deriven de cada un dels instruments esmentats per Nel·lo i Jaume Busquets (subdirector general de paisatge del DPTOP) va presentar les línies de subvenció existents i va explicar que la dels passeigs arbrats es va iniciar l'any passat amb una dotació de 800.000 euros. En aquesta primera convocatòria, es van concedir ajudes a Figueres, Camprodon, Cabanes, Tàrrega, Sant Guim de Freixenet, la Selva del Camp i Copons, per imports entre 30.000 i 140.000 euros. D'altra banda, Busquets també es va referir a les guies d'integració paisatgística que està publicant el DPTOP. D'aquestes, per ara només se n'ha publicat la primera (sobre la integració paisatgística de polígons industrials i sectors d'activitat econòmica) però es preveu que la resta s'aniran enllestint durant el 2008.
