"Si reciclem és perquè molts dels residus que llencem són resultat de productes mal dissenyats". Aquesta va ser alguna de les reflexions que es van fer en la taula rodona "L'ecodisseny als Premis DELTA 2009" el passat 26 de novembre al FAD; event organitzat pel Centre Català del Reciclatge de l'Agència de Residus de Catalunya. Ramon Folch, socioecòleg membre del jurat dels Premis DELTA 2009, va dirigir el debat, tot destacant la importància de la sostenibilitat a l'hora de dissenyar els productes. Per completar la taula rodona es va comptar també amb dos dels guanyadors dels Premis DELTA de Plata 2009, en Salvador Fàbregas (dissenyador industrial) i en Eduard Sentís (responsable de URBIKES).
La celebració de la XXXIII edició dels Premis DELTA 2009 el passat 5 de novembre al FAD va permetre mostrar la feina de molts dissenyadors, materialitzada en 61 productes seleccionats d'un total de 267. El jurat d'aquests premis, entre els quals hi havia dissenyadors industrials, arquitectes i un biòleg, va coincidir de manera sorprenent en l'elecció dels productes guanyadors, sobretot en la consideració de criteris de sostenibilitat a l'hora de valorar aquells més idonis.
D'aquesta manera, del total de set guanyadors del premi (un d'or, cinc de plata i una menció especial), sis han considerat aspectes ambientals en el seu disseny. Si els dissenyadors comencen a entrar en la incorporació de criteris de sostenibilitat i els fabricants hi treballen conjuntament, podem arribar a produir bons productes. Aquesta és una de les principals conclusions de la present edició dels Premis DELTA: més enllà dels aspectes purament estètics, la funcionalitat i la sostenibilitat han de prevaler a l'hora de dissenyar. Sembla que es comença a treballar en aquesta línia. És una bona notícia.
Entre d'altres reflexions, la taula rodona sobre ecodisseny va debatre sobre la importància de la durabilitat dels productes. Si el disseny realment cerqués allargar la vida dels productes, tancant a més el cicle amb monomaterials que fossin biodegradables, no caldria plantejar-se què fer amb els residus resultants i no caldria, llavors, dissenyar productes a partir de residus d'altres productes. Perquè el residu és un invent modern, el resultat de processos industrials incomplerts i ineficients; és a dir, és un error de disseny.
En el moment que l'home ha estat conscient de que els recursos naturals no són il·limitats s'han començat a plantejar dubtes sobre el nostre sistema productiu actual: com podem produir de manera més sostenible i més equitativa? Tot comença en el moment de la concepció dels productes i un dels aspectes principals en aquesta fase és la cerca de la durabilitat d'aquests. Actualment hem arribat a un punt en el qual tot allò que comprem deixa de funcionar el dia després de que caduqui la seva garantia. Els fabricants no volen que els seus productes durin massa, volen que haguem de gastar-nos diners en el seu manteniment, dificultant-nos la seva reparació i conduint-nos, en la majoria dels casos, a comprar-nos un altre producte nou.
Està clar que cal un canvi de paradigma, un canvi en el concepte, en el què i en el com. Els consumidors, naturalment, tenim un paper important: podem intentar reparar més el que es fa malbé, ho podem mantenir millor per allargar la seva vida útil, podem comprar només allò que necessitem, reutilitzar al màxim, reciclar la resta, etc. Però arriba un moment en el qual és el tàndem fabricador-dissenyador el què ha de produir millor, amb una visió integral, tancant el cicle i cercant al màxim la durabilitat i el disseny atemporal. D'aquesta manera, potser, no ens hauríem de preocupar tant dels materials dels productes que consumim, perquè durarien tant que això passaria a ser un aspecte secundari. Però ara, els productes duren poc, i per això es pensa en materials que es puguin reciclar posteriorment.
Entre els set guanyadors dels premis DELTA d'enguany destaquen pel seu ecodisseny:
- CARRIERE DISTALIZER MB (Luis Carriere Lluch per a Class One Orthodont), Premi DELTA d'or, un aparell de correcció ortodòncica, pensat per reduir els processos de correcció dental. Aquest disseny ha volgut reproduir d'una manera biomimètica, les formes i les funcions que es donen en les articulacions humanes, esdevenint un dispositiu de control automàtic i intelligent, a més de fer servir una tecnologia que ha reduït al mínim els motllos fets servir durant la seva fabricació, així com la quantitat de materials.
- K6 (Carlos Aguilar per a Repsol), Menció Especial de Plata, un innovador format d'envàs de butà de 6 quilograms, més lleuger i 100% reciclable.
- URBIKES (Eduard Sentís), Premi de Plata, una bicicleta pública urbana que destaca pels seus pneumàtics massissos (i que per tant no es poden punxar) i el seu sistema de transmissió és a través d'eix càrdan (reduint així els seus problemes mecànics). Amb aquest producte s'han reduït en un 80% les incidències habituals de les bicicletes públiques.
- TRES (Salvador Fàbregas para Urbes 21, Dotaciones Urbanas), Premi de Plata, un escocell que permet el creixement de l'arbre, resistent, i amb alguns materials reciclables. En aquest cas, l'ús de colors i de materials poc presents en l'entorn urbà vol cridar l'atenció del ciutadà, apropant-lo més a un disseny domèstic i proper.
- PRET A PORTER (Roca Ceràmica), Premi de Plata, un sistema de collocació de rajoles de gres ceràmiques totalment en sec que permet la seva fàcil installació així com reparació.
- ECOFREGO (Josep Añols i Carlos Rivadulla per a Sistemas Ecológicos de Fregado y Limpieza), Premi de Plata, un cub per fregar que consisteix en dos escorredors i dos compartiments, un per a l'aigua neta i l'altre per a la bruta.
Tots aquests productes són exemple de que un bon disseny és aquell que també integra la variable ambiental, esdevenint competitiu i oferint un servei de qualitat al consumidor. Sembla que aquestes idees comencen a circular i a impregnar moltes disciplines: l'arquitectura, el disseny, la enginyeria, l'economia. Ens trobem en el segle de les transdisciplinarietats i per tant tot bon disseny, sigui d'un electrodomèstic o d'un edifici, ha de tenir en compte la durabilitat, la reciclabilitat, la funcionalitat, l'estètica, l'atemporalitat, i a més ha de ser responsable. Perquè, i aquí s'obre un altre debat: un producte que s'ha fabricat amb materials extrets a través d'explotació de recursos naturals d'altres països amb mà d'obra barata, seria un bon disseny?
Alguns d'aquests ecodissenys s'aniran explicant a l'especial Ecodissenys de Sostenible.cat.
