Investigar per tancar cicles

L'any 2007 es va crear el Centre Tecnològic de l'Aigua (CETAQUA), una fundació privada formada pel Grup Agbar, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El primer dels grans projectes de la Fundació és el Sostaqua, valorat en uns 24 milions d'euros i subvencionat en un 50% pel Ministeri espanyol d'Indústria. El passat 18 de juny es va realitzar una jornada de difusió per tal de mostrar els resultats preliminars un any després del seu inici en el que destaquen experiències per millorar l'eficiència de la dessalinització i aprofitar el seu rebuig o la reutilització in-situ d'aigües grises.

Aigua, energia, residus i salut
Malgrat que totes les investigacions de Sostaqua tenen relació amb el cicle de l'aigua, s'han diferenciat quatre grans vectors a desenvolupar. Per una banda el recurs hídric en si (valorització d'aigües pluvials, regeneració, millora de l'eficiència de la dessalinització...) però també l'energia (auto-suficiència energètica dels processos de depuració i l'ús d'energies renovables en el cicle de l'aigua), residus (valorització de llots i salmorra) i, finalment, en l'àmbit de la salut, l'avaluació dels riscos i beneficis sanitaris i ambientals dels diversos projectes. Tot plegat, en investigacions punteres "de risc", és a dir, amb la premissa que algunes de les línies encetades no tiraran endavant més enllà del laboratori o la planta pilot.

La millora dels processos de dessalinització
Tant al Principat com bona part de la costa mediterrània hi ha una aposta per la dessalinització com a principal sistema d'abastament de futur. Tanmateix, els costos ambientals d'aquest procés són encara molt elevats, tant en la despesa energètica com en el posterior abocament de salmorra.

És per això que es treballa en diverses línies de millora com són els processos d'ultrafiltració -per a matèria orgànica- o nanofiltració -per a matèria inorgànica- previs a l'osmosi inversa, procés en el qual vora el 50% de l'aigua travessa les membranes mentre que la resta de recurs hídric conjuntament amb la sal no ho fa. Assolir un bon pretractament ha de permetre segons Andrea Guastalli, de l'empresa Degremont, millorar la qualitat de l'aigua tractada, incrementar el rendiment energètic i hídric i reduir el volum de contaminant que s'aboca al medi. En aquest cas, es treballa ja a nivell de planta pilot a les instal·lacions de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

Però malgrat es millori l'eficiència del procés és evident que sempre es generaran residus, les denominades salmorres. Normalment, s'aboquen mar endins i produeixen greus alteracions als ecosistemes marins i a les activitats que en depenen com la pesca. En aquest sentit Canaragua i la Universitat de las Palmas exploren les diverses alternatives de reutilització d'aquest residu salí per tal d'intentar tancar cicles, és a dir, convertir el residu en recurs. Un dels usos més interessants és el de la hidroteràpia, és a dir, la utilització de l'aigua salada per les seves condicions terapèutiques i curatives. Així mateix, s'aborden altres possibilitats com l'aprofitament agrícola per a espècies halòfiles -que toleren una concentració de sal elevada- com la remolatxa, la canya de sucre, el blat o els espàrrecs; el reg de gespes resistents en camps de golf o l'aqüicultura.

Una altra possibilitat ben diferent per cicles és aconseguir que la salmorra esdevingui matèria primera per a processos industrials. En aquest repte hi treballen conjuntament Agbar, la UPC i l'empresa química Solvay. Primerament, han avaluat dos tipus de residus salines: el procedent de la dessalinitzadora del Prat i el de les mines de Balsareny, Cardona i Sallent (el Bages) per a processos que requereixen compostos clorats. Tanmateix en ambdós casos hi ha problemes: mentre que la procedent de les mines presenta un cabal i una concentració variable així com un elevat nombre d'impureses en el cas de la salmorra de dessalinitzadora la concentració és una quarta part de la requerida. Entre les dues opcions, s'ha decidit apostar per la segona a partir de fer un tractament previ de concentració. A banda, s'intentaran obtenir subproductes de valor economic com l'urani -mineral molt escàs- o altres metalls com el cesi, el germani o el liti que es troben en concentracions baixíssimes a l'aigua marina.

Reutilització de les pròpies aigües grises
Una de les iniciatives més interessants del projecte Sostaqua és la que desenvolupa l'empresa de Súria Remosa especialitzada en la transformació de polièster reforçat amb fibra de vidre per a tractar aigües residuals, regenerar-ne o separar hidrocarburs. Remosa va inaugurar el 2006 una planta pilot -que denominen "balneari o granja de microorganismes"- i que serveix per desenvolupar els seus productes a partir d'experimentar amb les aigües residuals de la depuradora municipal. Un dels elements més singulars és la creació d'un producte per a reutilitzar aigües grises in-situ, és a dir, reaprofitar en el si d'una comunitat de veïns les aigües dels seus sanitaris. De moment, totes les proves que realitzen conjuntament amb el CTM de Manresa, donen paràmetres químics i bacteriològics molt positius i, es pretén començar-ne a instal·lar ben aviat.

Un altre recurs hídric "alternatiu" és l'aigua pluvial. Rubén Ruiz explica que des de l'empresa pública Clavegueram de Barcelona (CLABSA) es treballa en l'avaluació de la seva qualitat per utilitzar-la posteriorment en la neteja de carrers, el reg de parcs i jardins, les fonts ornamentals i, fins i tot, en l'abastament humà. Excepte en el darrer cas, Ruiz considera que són usos que "a mitja termini no s'acceptarà que se satisfacin amb aigua potable". Tanmateix, i encara que sembli paradoxal, no existeix cap regulació sobre la qualitat d'aquestes aigües i en el projecte s'ha pres com a referència els valors del Reial Decret de reutilització d'aigües.