La tortuga terrestre mediterrània, espècie protegida

La tortuga terrestre mediterrània (Testudo her manni ssp. hermanni) és una espècie que pràcticament s’havia extingit en molts indrets de Catalunya on antigament era un animal comú en la composició faunística. Actualment es considera una espècie molt vulnerable i està protegida per la legislació.

El Parc del Garraf és un dels escenaris triats per dur a terme el Programa de conservació de la tortuga mediterrània, coordinat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Ho és pel fet d’estar protegit, perquè presenta unes condicions del medi propícies per a l’estabilització de la població i perquè s’hi han trobat prèviament alguns exemplars d’aquesta espècie. El programa consisteix en el condicionament d’alguns indrets i l’alliberament dels exemplars al camp, en zones del parc que han estat seleccionades per tal de garantir al màxim la seva supervivència en el futur.

Medi ambient precisa que “aquests exemplars van ser marcats i equipats amb microxips i emissors, la qual cosa permet realitzar un seguiment acurat de la seva distribució i supervivència” i que “com a resultat d’aquest seguiment s’ha obtingut un elevat grau de supervivència respecte al total d’individus alliberats, proper al 75%. Aquestes dades permeten pensar en un bon desenvolupament del projecte, si bé no es podrà assumir l’èxit total al Parc del Garraf fins que un bon nombre dels exemplars nascuts al parc arribin a la maduresa sexual i iniciïn el cicle reproductor”.

Factors que poden perjudicar la població de tortugues

• El furtivisme
• La depredació natural
• Els incendis forestals
• La domesticació dels animals, que és causa d’hibridacions amb altres espècies
• Els atropellaments
• Algunes pràctiques agrícoles
   

Distribució geogràfica

El seu hàbitat comprèn els entorns amb vegetació típicament mediterrània. Es distribueix per la península Itàlica, Còrsega, Sardenya, les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya. Al territori català la trobem a l’Albera, com a població natural, i, reintroduïda, al Parc del Garraf i als parcs naturals del Delta de l’Ebre i del Montsant.