Font: Ajuntament de Mollet
L’Ajuntament de Mollet del Vallès i el Consorci de Gallecs han participat durant 2 anys en el grup de cocreació de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CRAM). Més d’un centenar d’entitats, persones i municipis compromesos, com el de Mollet, han participat en l’elaboració i cocreació d’un text promogut pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que ha de servir per aconseguir un sistema alimentari més just, net, sostenible i saludable.
Ajuntaments com els de Mollet del Vallès, i el Consorci de Gallecs, Barcelona o Terrassa, i entitats com Mercabarna, Unió de Pagesos o la Institució Catalana d’Estudis Agraris han estat les primeres adhesions a la Carta Alimentària.
Mollet del Vallès i el Consorci de Gallecs van ser escollits per participar en el grup de cocreació de la Carta Alimentària perquè va ser dels primers municipis catalans a tenir una política alimentària municipal i pels projectes Diet for a Green Planet i Agri-Urban.
El text ha se servir, en primer lloc, coordinar estratègies i polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana. En segon terme ha de facilitar la transició cap a un model de major sobirania alimentària i enfortir un sistema alimentari més just, segur, sostenible i saludable, sobre la base de criteris socials, ecològics i de proximitat. I, en tercer lloc, integrar la mirada metropolitana en les polítiques alimentàries, en general, i també en el projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, en particular.
Amb l’impuls del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és la primera vegada que sector públic, empreses, i organitzacions socials es posen d’acord per definir una estratègia comuna per aconseguir un sistema alimentari millor, prenent com a referència el territori metropolità, com per exemple Gallecs.
L'alcalde de Mollet, Josep Monràs, recorda que “la ciutat és, segurament, un dels primers ajuntaments d’Espanya a aprovar una política local alimentària (2015) i un clar exemple a nivell europeu, amb la participació a projectes com Conserveterra, comunitat d’aprenentatge per a productors i productores locals que, gràcies a l’àmbit de la recerca i la innovació, es formaran per tal de fer la transició a una agricultura més sostenible, i Agri-Urban, que ha permès desenvolupar una estratègia integrada, a mig i llarg termini, sobre alimentació i salut per a la nostra ciutat.”
Monràs ha afegit que “som referents en l'aposta pel menjar saludable, l'economia local i circular, per l'aprofitament màxim amb la mínima despesa, gràcies a una bona estratègia de tot el circuit alimentari".
