L'erradicació total del glifosat ha donat pas a l'ús de mesures naturals alternatives
Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.
El Banc de Terres és un projecte impulsat pel BCN Smart Rural i creat conjuntament per la Diputació de Barcelona, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya i té com a objectiu d'incentivar l'activitat agrícola i ramadera a l'entorn del Parc Rural de Montserrat i intentar recuperar terrenys agrícoles que actualment estan en desús o abandonats per tal d’augmentar les terres arables i facilitar l’accés a la terra a la pagesia de la zona.
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
La nova instal·lació té com a objectiu d’augmentar la recuperació de vidre, materials fèrrics i plàstics. L'actuació permetrà un estalvi energètic de 3.200MWH/any i evitarà l’emissió de 2.600 tones de CO2 a l'atmosfera.
Que els electrodomèstics durin més i siguin més sostenibles. Aquesta és la premissa de la nova normativa que ha adoptat la Comissió Europea que, per primera vegada, introdueix mesures sobre la reparació i el reciclatge d'aquests aparells.
Diverses administracions públiques i entitats empresarials han decidit unir esforços per tal que les empreses d’Osona puguin accedir a l’energia renovable a un preu molt més assequible. Juntes, han creat el Grup de Compra Agregada d’Osona, al qual ja s’han adherit més de 80 empreses amb més de 130 punts de subministrament.
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Ciutats que esdevenen més biodiverses i sanes gràcies a la configuració ecològica del verd
Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
