Les dades d’emissions de CO2 corresponents al 2017 indiquen que en els sectors difusos, que és on, d’acord amb la política europea, es valoren els esforços de reducció dels Estats, es van mantenir planes respecte les del 2016. Les emissions per càpita es mantenen a Catalunya en 6 tones de CO2 per persona i any, mentre que a Espanya se situen en 7 tones i, a Europa, en 8,4.
Aquesta setmana el programa 30 minuts de TV3 ofereix una reflexió sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica en què ens trobem motivada per la intervenció humana sobre el planeta. Podeu accedir aquí al reportatge.
La seua ampliació implica seguir apostant per una mobilitat insostenible, amb eixos diners es podria executar gran part d’una malla ciclista i per a vianants metropolitana que connectés la ciutat i els pobles entre ells, i a la vegada amb els polígons industrials i grans superfícies comercials
L’emergència climàtica a Barcelona, decretada a partir de l’1 de gener de 2020
L’Ajuntament de Barcelona ha fet el primer acte del mandat marcant la que serà una de les prioritats del govern municipal: el canvi climàtic. En l'acte presidit per l'Alcaldessa, Ada Colau, al Saló de Cent de l'Ajuntament, s’hi ha fet públic que l’1 de gener del 2020 es declararà l’emergència climàtica a Barcelona, coincidint amb l’entrada en vigor d’una de les mesures estrella: la zona de baixes emissions permanent.
L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha elaborat un decàleg de per lluitar contra la situació d’emergència climàtica, un dels compromisos que l’equip de govern s’ha establert com a prioritaris durant el mandat 2019-2023.
Els dies de la canícula ens posen cara a cara amb les nostres contradiccions. La sequera i la calor extremes desperten reflexions i pors sobre el clima i els seus canvis. Però, alhora, l’emergència es gestiona agafant un avió per anar de vacances, engegant l’aire condicionat o regant plantes i gespa
John A. Church, catedràtic en el Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia); autor principal del tercer i cinquè informe de l'IPCC i Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Climàtic 2019; reconeix que les últimes dades senyalen que el nivell del mar està pujant tres mil·límetres a l’any, molt més ràpid del que es pensava. Tal i com senyala el catedràtic, sembla poc, però les conseqüències són desoladores.
La sequera és la principal causa del gran descens del nombre de papallones i del retrocés d'ocells, sobretot d'alta muntanya, a Catalunya. Així ho apunten investigadors de l'Institut Català d'Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, a partir de les dades de seguiment d'aquests animals durant 15 anys. .
A través d’una història de ficció basada en fets i dades reals, calia familiaritzar-se amb conceptes com ara: Quines són les causes del canvi climàtic? Quins són els efectes de l’escalfament global? Com ens hi podem adaptar? Com podem mitigar-lo? Tot plegat, necessitava un intens treball en equip i de manera col·laborativa.
BINGO (Bringing innovation to ongoing water managements) és un projecte de recerca finançat per la Unió Europea i que ha comptat amb la participació d’un consorci internacional.
Canvi climàtic, el futur del planeta, Fridays for Future, emergència climàtica… Marta Botet conversa amb Aitor Urruticoechea i Maria Serra, portaveus del moviment juvenil contra el canvi climàtic Fridays for Future-BCN.
La iniciativa forma part d’un màster de la UAB que es porta a terme juntament amb el Museu d’Història de Barcelona
Gavà ha acollit al llarg de tota la setmana passada un taller internacional sobre estratègies urbanes contra el canvi climàtic a les ciutats mediterrànies. Es tracta d’una iniciativa que forma part d’un màster del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que es porta a terme juntament amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). El màster es duu a terme des de l’any 2000 de manera ininterrompuda i va ser creat arran la vigència del Conveni Europeu de Paisatge.
Canvi climàtic
