Es pot viure la discapacitat de manera sostenible quan encara vivim la capacitat de manera tan insostenible? Europa vol prohibir les palletes, bastonets i coberts de plàstic. Les tovalloletes d’un sol ús i tantes altres “comoditats” poden anar darrera, com ha passat amb les bosses de plàstic. Hi ha moltes discapacitats físiques amb problemes associats de manipulació i deglució per a les quals les palletes i tovalloletes són tan normals i necessàries com disposar d’un got per beure.

Sostenibilitat és internalització, un intent d’incorporar a la matriu que defineix el procés socioeconòmic els paràmetres indesitjables que tradicionalment són externalitzats en l’espai o en el temps. El model industrial insostenible actual, exitós en la seva immensa eficàcia a l’hora d’externalitzar la seva enorme ineficiència, assumeix només la part que li convé de les conseqüències dels seus actes i acaba convençut que ho fa tot perfectament.

Ara fa mig segle els cinemes de bona part del món exhibien un parell de pel·lícules que van capturar l’esperit del seu temps: El planeta dels simis i 2001 una odissea de l’espai. I ho van fer situant-se en el futur (...)  Pensant en l’estiu del 68, jo ho matisaria bastant. És innegable que les comunicacions han experimentat un avenç sense precedents, però no és menys cert que els grans temes d’aleshores continuen damunt la taula. La humanitat segueix posant en perill la seva existència (amb nous perills que s’han unit als vells) i el món continua dividit entre tendències autoritàries i democràtiques, si bé sota banderes ideològiques diferents.