Davant del risc cal abandonar dues visions força habituals. Una és que la ciència i la tecnologia ho resoldran tot. L’altra és que estem condemnats pel destí. Ambdues visions són fruit del pensament màgic.
Si de debò volem evitar un col·lapse ecosistèmic, hauríem de fer un altre gran reposicionament, una reactualització del nostre sistema operatiu tenint en compte un input llargament ignorat: no som una espècie a part, som una peça més de la xarxa interconnectada de la vida.
Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.
Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.
El 2016, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va aixecar les alarmes sobre l'augment mundial de les epidèmies zoonòtiques. Específicament, ha assenyalat que el 75% de totes les malalties infeccioses emergents en humans són d'origen animal i que aquestes afeccions estan estretament relacionades amb la salut dels ecosistemes.
El CADS publica un informe per avançar vers una gestió sostenible del medi marí i costaner
L'informe conté recomanacions per fer compatibles la conservació del medi marí i l’activitat socioeconòmica, en la línia del que promou l’Agenda 2030 de Nacions Unides i, en particular, l’ODS 14 dedicat a l’àmbit marí.
Quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies. Les informacions col·laterals a la crisi del coronavirus llancen qüestions interessants des de la perspectiva de l'ecologisme social i m'animen a compartir amb vosaltres algunes reflexions.
En els últims mesos, la comunitat científica ha encès les alarmes sobre el col·lapse de la biodiversitat i l'emergència climàtica que travessa el nostre planeta. Els científics i la majoria dels governs estan d'acord en què el món afronta una crisi ambiental sense precedents, amb un gran nombre d'espècies a la vora de l'extinció i temperatures globals en augment.
Terra
