Seria un gest molt oportú que Catalunya s’integrés a l’Aliança de l’economia del benestar. Així el nou Govern podria orientar les seves polítiques a partir d’indicadors socials i ambientals més solvents i fiables, i demostrar que li interessa, realment, el benestar de la nostra societat més que no pas l’evolució d’un indicador econòmic tan parcial i enganyós com el PIB.
Paisaje de la Reserva Ornitológica de Riet Vell, en el Delta del Ebro. @SEO/BirdLife
La Xarxa per a la Conservació de la Natura i SEO/BirdLife presenten una anàlisi en clau ambiental dels programes electorals per a les eleccions del 14-f
Els municipis costaners articulen noves formes de decidir sobre el territori davant dels impactes de la crisi ambiental i social
Font: Paisatgesverticals.cat
L’entramat d’interessos entre la població, l’economia blava, l’oci i tot activitat econòmica que es desenvolupa al litoral és una constant que es manté en tensió al llarg del litoral català. Gairebé un any enrere, els municipis del litoral català reclamaven ajudes urgents a les administracions, aclaparats pels recents estralls que havia deixat el temporal Gloria. Poc s’imaginaven, però, que dies més tard arribaria una segona crisi en forma de pandèmia mundial. Aquesta situació ha esdevingut el detonant perquè ajuntaments, sectors econòmics i societat civil s’organitzessin per trobar solucions acordades a problemes comuns, emparats per la llei d’ordenació i protecció del litoral aprovada el juliol del 2020.
El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, proposa una reflexió sobre com es pot aprofitar aquest moment de crisi per activar canvis profunds en l’organització econòmica a favor de la sostenibilitat i un model de societat més just.
A cada moment, arreu del món, una quantitat incommensurable de mots moren pocs instants després de ser emesos. Són llavors que cauen en terra erma, poca cosa més que esquitxades orgàniques de curt abast. Altres paraules, en canvi, troben en el seu camí interlocutors receptius on poden fructificar i generar reaccions emocionals i intel·lectuals de tota mena i intensitat.
Es veu que Einstein ja deia que no es pot resoldre un problema des del mateix marc mental que l’ha creat. I tot indica que l’individualisme del capitalisme que ha contribuït a la crisi ecològica difícilment serà capaç de resoldre-la. Per això la recerca mostra que el discurs de la consciència ecològica individual és poc eficient i, fins i tot, contraproduent per fer front als problemes ambientals.
Una idea recorre el planeta i no és altra que el gran reset. El gran reset està vinculat en certa forma al COVID i el raonament que l’impulsa és el següent: la pandèmia ha mostrat la debilitat de moltes estructures del sistema i, no només això, ha posat de manifest que aquestes estructures ja no són útils per al futur. En conseqüència cal reiniciar el sistema amb uns altres paràmetres.
Les dades indiquen que els ODS, el somni més gran que mai ens hem plantejat com a espècie, són una fita assolible. Ara falta tenir clar, també com a espècie, fins a quin punt estem disposats a fer els nostres somnis realitat.
La participació ciutadana en les polítiques públiques és clau per a una bona governança de Catalunya. Dur a terme unes decisions que han estat socialitzades i enriquides amb les diverses visions dels col·lectius implicats és estratègic per a unes polítiques efectives.
La Terra no és a les nostres mans. No cal que la protegim amb paternalisme. Tot i que la inundéssim de contaminació, la Terra continuaria existint, això sí, sense nosaltres, la qual cosa demostraria fins a quin punt encara no hem comprès la veritable transcendència del joc de la vida, i el fet que aquesta es fonamenta en un meravellós equilibri dinàmic de tot amb tot.
Terra
