El Dia de l’extralimitació ens indica a partir de quina data de l’any l’impacte agregat del consum global exhaureix la part renovable de recursos que li tocava per a tot l’any, provocant fenòmens irreversibles de destrucció o degradació dels sòls, la biodiversitat i múltiples recursos vitals.
La transició ecològica i la revolució digital que ens han venut potser no requereixen de combustibles fòssils, però sí d’ una quantitat descomunal de matèries primeres que, òbviament, són finites. Necessitem en molta abundància els anomenats minerals crítics, essencials pel progrés de la societat, entre els que destaquen disset elements químics: les terres rares. La Xina controla més del 60% de la seva producció i fins el 95% del seu processament.
Sostenible.cat us presenta per aquest Sant Jordi un especial monogràfic sobre Les Veus del Planeta. Disponible en format Especial web i en format Butlletí.
Qui és el Santiago Vilanova? Li pregunto un cop ens instal·lem al jardí de l’Ateneu Barcelonès per l’entrevista. I Santiago dibuixa un nen que es perdia pels paisatges volcànics de la Garrotxa. Me n’adono que aquest nen, de 76 anys ara, continua amb el mateix esperit rebel i compromès amb l’ecologia. Periodisme, ecologisme, lluita política es barregen. Demana una autèntica revolució de la governança, decisions valentes i urgents per fer front al col·lapse. Avisa de la necessitat d’actuar i del perill de caure en l’autoritarisme.
Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef. Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.
El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.
Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.
Entrevistem Joan Vila a la seva empresa a Besalú, LC Paper. Triem per al plànol una antiga màquina de paper que ell mateix va dissenyar i crear prenent com a base una màquina de segona mà. Reciclar, aprofitar, renàixer de les crisis que ens diu “ha pogut viure” i l’han convertit en la persona que és, un empresari que parla d’aturar el ritme frenètic i ineficient d’un sistema econòmic obsolet i tornar a la felicitat d’allò frugal. Al seu llibre explica la seva experiència al capdavant d'una empresa referent i vol ajudar a construir un full de ruta per al nou paradigma.
Quedem amb el Jordi Pigem davant del mar a l'Escala, però la tramuntana no ens deixa gravar, de manera que ens proposa una passejada per un bosc proper, per visitar una alzina centenària, i allà sota l'alzina tenim una conversa aprofundida i al mateix temps plena de silencis, com el seu llibre, un monòleg poètic i filosòfic ple de bellesa contemplativa on la Terra ens parla i ens recorda que som natura i que formem part del prodigi de la biosfera.
Podem topar amb les lògiques ecofeixistes que molts veuen com una derivada última del neoliberalisme en temps de canvi climàtic. En aquest escenari es justificarien estats d’excepció per protegir la nació i garantir-li els recursos necessaris a costa de polítiques excloents o directament racistes i d’increment de les desigualtats; o amb elits que controlarien economies intervingudes per estats que tanquen files i fronteres per protegir els recursos naturals que garanteixen el seu benestar.
Cal anar cap a una cosmovisió que superi el concepte de “medi ambient”, ja que aquest ens duu a sentir-nos separats de la Terra i a veure-la únicament en termes utilitaristes. La nostra plenitud personal és la de la Natura, i viceversa.
Terra
Sostenible.cat us presenta per aquest Sant Jordi un especial monogràfic sobre Les Veus del Planeta. Disponible en 