Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
Amb la presència d’un centenar d’expositors, dissabte va obrir les portes la fira Ecoviure, al Palau Firal de Manresa, que un any més ha aconseguit tornar a demostrar la seva capacitat d’atraure un públic molt fidel interessat a conèixer les darreres tendències en sostenibilitat.
El 24º FICMA, amb el lema #EnLa SevaPell, s’inaugura el dia 2 de Novembre amb una espectacular pel·lícula de Jean Michel Cousteau en 3D “Les Meravelles del Mar” i atorgarà el Sol d'Or Especial a l’animalista Carol Buckley.
Pauli em va dir que en tot negoci nou el punt de partida ha de ser “zero residus i zero emissions”. Es tracta d’un gir copernicà respecte al plantejament tradicional d’anar “millorant amb el temps” o aquell que es resumeix en la frase “hem de tendir cap a...” . Ni millorar ni tendir, per què no ho fem bé ara?
Teresa Ribera és actualment directora de l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.
Curro Claret és dissenyador industrial. Treballa per a empreses, galeries d’art i per algunes organitzacions com la Fundació Arrels. També és professor i tallerista a l’escola IED de Barcelona i forma part de la Junta Directiva del Foment de les Arts i del Disseny. Incorpora el consumidor final en els seus processos de creació perquè aquests siguin participatius i el resultat final s’adapti al 100% a les necessitats del consumidor. Entén el disseny com a eina per generar processos d’inclusió, col·laboració i codisseny amb persones en situació de fragilitat.
L'alimentació hi tindrà un pes destacat amb demostracions gastronòmiques de productes ecològics, tallers (de pa ecològic, herbes aromàtiques, reconeixement de plantes) i degustacions de productes, que es podran fer a través de l'Ecotiquet, una de les novetats d'enguany.
Progressem pel coratge dels que assumeixen riscos raonables i superen dificultats
La gestió de la quotidianitat obliga a prendre decisions en un context de certituds, ombres i incerteses. Qualsevol pot actuar amb reconfortant tranquil·litat d’esperit si disposa de moltes certeses i pateix molt poques ombres. Sovint, però, cal prendre decisions enmig de moltes ombres i, sobretot, sota el pes de les inevitables incerteses. Això costa de fer, té mèrit veure-s’hi amb cor.
Joandomènec Ros és catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986. És també president l’Institut d’Estudis Catalans, i membre del consell científic de diversos centres de recerca i parcs naturals europeus. Ros és força conegut per ser un divulgador molt actiu del coneixement científic, i ha escrit i traduït un bon nombre de llibres i articles d’ecologia, biologia marina, biologia evolutiva i història de la ciència. És autor del llibre: “Més de quaranta senyals. Noves reflexions sobre el medi ambient”. En aquesta conversa amb Sostenible reflexiona sobre les relacions entre l’ecologia i la societat, el poder de la ciència ficció i el possible destí de la humanitat.
Han d’arribar encara els millors dies de la Humanitat?
El 26 de setembre de 1983 un satèl·lit soviètic va advertir que un míssil balístic intercontinental havia estat llançat des d’una base de Montana (EUA) i que en 20 minuts arribaria a l’URSS. Stanislav Petrov era un alt comandament de l’exèrcit roig que estava a càrrec del centre de centre de coordinació de la defensa soviètica i havia de verificar la realitat d’aquesta amenaça i donar llum verda a un contraatac.
Terra
Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
