L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB lidera la recerca, dotada amb un pressupost de 3,8 milions d'euros
Investigadors de catorze institucions de recerca, liderades per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), analitzaran durant els propers tres anys com els fenòmens hidro-climàtics -sequera, inundacions i augment del nivell del mar- intensifiquen les tensions socials i els conflictes en onze regions de la Mediterrània, del Magreb, de l'Orient Mitjà i del Sahel, i proposaran actuacions concretes per garantir la seguretat de la població i la pau a cada zona. El projecte, batejat amb el nom de CLICO -Canvi Climàtic, Conflictes Hídrics i Seguretat Humana-, es posa en marxa aquest mes de febrer amb unes jornades els dies 25 al 27 a Bellaterra.
El comportament cada vegada més erràtic de l'oscil·lació nord-atlàntica, en l'espai i en el temps, no demostra res, però suggereix una nova anomalia climàtica
Les temperatures han estat entre 0,5 i 1,5 ºC superiors a la mitjana climàtica a gran part del país
El Servei Meteorològic de Catalunya acaba de publicar l'avanç del Butlletí climàtic de l'any 2009, que mostra com el 2009 ha estat càlid a gairebé tot Catalunya i sec a la majoria de comarques, especialment als dos extrems del litoral i prelitoral.
Pel que fa a les temperatures, l'any 2009 ha estat un dels més càlids de les darreres dècades -només per darrere dels anys 2006 i 2003-, amb una temperatura que ha estat entre 0,5 i 1,5 ºC superior a la mitjana climàtica a gran part del país.
Quant a les precipitacions, i comparant els valors de precipitació recollida durant l'any amb la mitjana climàtica, l'any ha estat sec a la major part del país. Concretament, la precipitació acumulada ha quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica al tram final de l'Ebre i a les comarques de l'extrem nord-est, on fins i tot hi ha alguns punts on s'ha recollit menys del 50% de la mitjana climàtica, com ara al peu de la serra de l'Albera.
Vam ser pioners eòlics en els anys setanta i ara som a la cua d'Espanya: cada derrota en la construcció territorial és celebrada com una victòria per algun partit, institució o plataforma de visió limitada
