Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.
La transició a la sostenibilitat passa també per assumir que cada regió, cada territori necessitarà un model fet a mida que no és altra cosa que una governança ambiental pròpia
Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats. Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.
Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.
Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".
Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.
Més que mai al llarg de la història de les Ciències en general, i de les Ciències de la Terra en particular, els investigadors s'enfronten avui en dia al problema de tractar enormes quantitats de dades heterogènies que creixen contínuament a un ritme gairebé exponencial. Això fa del seu processament i disseminació amb mètodes convencionals tot un repte.
El passat 29 d’Abril, el Mall de Washington D.C. va ser escenari de la March for Climate, Jobs and Justice. La marxa estava convocada per el People’s Climate Movement. Interessa destacar el paper de la ciutat com el marc que cada cop més ens ajuda a identificar quins són els reptes més urgents per a la sostenibilitat i com els hem d’abordar
El projecte europeu BeWater ha creat un procés participatiu innovador, basat en el diàleg i la col·laboració, implementat en quatre conques de rius mediterranis. S'han presentat a Sant Celoni les 33 accions corresponents a la conca de la Tordera i s'han valorat les opcions que hi ha d’aplicar-les.
Després de les sessions mantingudes per la Conferència de les Parts entre el 3 de novembre i l’11 de desembre de 2015, el 12 de desembre de 2015 es va aprovar l’Acord de París.
El passat 11 de desembre va finalitzar la Cimera del Clima a París, la vintena Conferència de les Parts, englobada dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de la Unió Europea (UE) es va reduir en un 2,5% l’any 2011
Tot i el consum de carbó més alt i un creixement del producte interior brut (PIB), la UE disminueix les seves emissions el 2011; segons les últimes dades de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).
Les emissions van caure encara més en els 15 Estats membres (UE-15) amb un compromís comú en el marc del Protocol de Kyoto: una disminució del 3,5% entre 2010 i 2011. Sobre la base d'aquestes estimacions la UE-15 es troba un 14,1% per sota del nivell de l'any de referència del Protocol de Kyoto (1999).
Les principals raons de la disminució de les emissions van ser un hivern més suau en la major part de la UE, el que va donar lloc a una demanda inferior de calefacció de les llars, i a una reducció en el consum de gas natural. El consum d'energia renovable també va seguir augmentant el 2011, aspecte que ha contribuit a la disminució observada de les emissions.
Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.
