El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) ha validat els informes verificats de les emissions de les 183 instal·lacions catalanes incloses en la llei que regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) corresponents a l'any 2009. En total, aquestes empreses van emetre durant l'any 2009 un total de 16.602.823 tones de CO2, un 12% menys que l'any anterior.
De les 183 empreses afectades, 149 han emès gasos amb efecte d'hivernacle per sota de la seva assignació, mentre que 34 ho han fet per un valor superior als drets assignats. Per sectors, només l'elèctric ha superat l'assignació.
Segons destaca el DMAH, la de 2009 ha estat la xifra més baixa dels últims cinc anys, degut en bona part als efectes de la crisi econòmica, el que s'ha notat especialment en els sectors del ciment i la ceràmica, molt vinculats a la construcció.
La nostra escassa predisposició per a fer front amb èxit a un hipotètic canvi climàtic sever ens hauria de fer pensar i dur-nos a actuar amb més prudència
Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.
