La custòdia forestal és una eina fonamental per a la conservació i gestió sostenible dels nostres boscos. Però, en un sector tradicionalment masculinitzat, com podem aconseguir les entitats del tercer sector que aquesta gestió sigui també justa i equitativa?
L’equip de gènere de la Secretaria d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha organitzat la jornada Dones que ens inspiren, Acció Climàtica en Femení, on s’ha destacat la incidència que pot tenir la presència i acció de les dones en àmbits tradicionalment masculinitzats, com és el sector ambiental.
La cinquena edició de la Taula de seguiment de l’emergència climàtica celebrada el passat 7 de març ha posat l’accent en l’Ecofeminisme i en la perspectiva de gènere per analitzar el model energètic actual.
Julieta Martínez, té 19 anys, és xilena. I és avui una de les líders joves d’acció contra l’emergència climàtica. El seu discurs i la seva capacitat de motivar és contundent. Denuncia que la crisi climàtica afecta les inequitats de gènere. Ha creat la Fundació “Tremendas”, que acull l’acadèmia “Climáticas”, un projecte que impulsa l’educació de nenes i adolescents de Llatinoamèrica i el Carib com a eina per combatre el canvi climàtic amb perspectiva de gènere i empoderar les dones com a agents de transformació social.
Estem construint el que moltes entenem ja per aquella idea que sona entre els moviments climàtics, socials i feministes: les transicions ecosocials i ecofeministes front als col·lapses d’avui. Les nostres transicions, davant les transicions del rentat d’imatge verd, lila i digital.
Quim Lucha i Núria Gómez són autors de Fem Eco, una guia pedagògica que connecta el gènere i el medi ambient destinada a alumnes del cicle superior de primària i a l’etapa de secundària. El seu objectiu és donar eines per la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global. Parlem amb ells per saber més d'ecofeminisme i d'aquesta eina educativa.
«Els estereotips podrien restringir el nostre cervell flexible i plàstic. Per tant, sí: rebatre’ls és important», diu Gina Rippon. Aquesta neurocientífica britànica, investigadora de l’Aston Brain Centre de la Universitat d’Astona Birmingham, va visitar fa pocs dies l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) per participar a la primera conferència del cicle Debats UB: feminisme.
Yayo Herrero és una de les líders de la transició ecològica o, podríem dir, sistèmica. Les seues conferències apleguen multituds desitjoses d’escoltar una veu lúcida i ferma, que transmet de forma serena la urgència d'avançar en l'alternativa al sistema capitalista. Yayo dibuixa aquest nou model a través d'una mirada feminista i ecològica que ens permeti noves formes de relació entre nosaltres i amb el planeta, recordant que som eco i interdepedents. Amb ella analitzem què és l’ecofeminisme, un moviment que sens dubte lidera a la península i quins són els camins que podem transitar per viure amb harmonia amb els nostres cossos i la Terra que ens acull.
L’actual model energètic és el principal causant del canvi climàtic i està fortament arrelat a desigualtats geopolítiques i locals. La transició energètica que cal fer cap a energies renovables no només ha de tenir en compte la vessant tecnològica sinó que ha d’anar acompanyada d’una transició social i canvi de valors.
